Resultats de la cerca

Es defineix de manera que l’interval d’octava conté 1 200 cents En l’escala ben temprada, 100 cents corresponen a un semitò Tot i que els intervals musicals es defineixen en un començament mitjançant la seva relació de freqüències, el pas a les unitats additives resulta molt útil per a comparar els diversos sistemes d’afinació Així, la 5a J que correspon a una relació de freqüències de 3/2 és de 702 cents, mentre que el mateix interval en l’escala ben temprada resulta de 700 cents

Els qui tenen oïda absoluta poden reproduir, reconèixer i anomenar qualsevol so sense comparar-lo amb un altre de conegut perquè recorden l’altura absoluta de tots els sons Aquesta aptitud és present de vegades en els músics, lligada a l’estudi i la pràctica d’un instrument Hi ha diferents graus d’oïda absoluta, des de la capacitat d’identificar un so produït amb qualsevol timbre i registre fins a la possibilitat de reconèixer tan sols alguns instruments en determinats registres Els investigadors no acaben de posar-se d’acord sobre l’origen d’aquesta capacitat, que sembla estar…

Staccato és el participi del verb italià staccare 'separar', ’destacar', i la seva forma catalana equivalent és ’picat' En la partitura pot estar indicada per la paraula staccato o alguna abreviatura, com stacc , o bé per un punt o un petit traç vertical situat a sobre o a sota de cadascuna de les notes afectades No es pot dir amb total certesa si, en aquest cas, els punts o les ratlletes són equivalents o representen gradacions en la intensitat de l' staccato Cal comparar manuscrits i edicions originals per a poder treure’n conclusions, que potser poden variar d’un compositor a…

Aprengué a tocar la guitarra de les mans de la seva mare, i a divuit anys ja oferia concerts a la Societat Filharmònica de Valenciennes, al Flandes francès El 1830 es traslladà a París, on conegué diferents guitarristes actius a la capital francesa i s’hi relacionà Allí estudià harmonia i composició, i començà a escriure obres per a guitarra Algunes d’aquelles obres les hagué de publicar amb els seus propis recursos, ja que aleshores la guitarra era un instrument que estava passat de moda a París El 1856 guanyà un premi de composició per a guitarra a Brusselles De resultes d’un accident, l’…

Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…

Vida Nasqué dins d’una família humil i a dos anys quedà orfe Estudià a l’Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy, a Salamanca Des del principi demostrà les seves habilitats envers la música i es guanyà la vida com a violinista en la seva ciutat natal tocant en petites orquestres El 1865 es traslladà a Madrid, on continuà els estudis de violí amb J Díez i, després, els de composició al conservatori amb E Arrieta El 1872 obtingué el primer premi de composició ex aequo amb Ruperto Chapí A partir d’aquest moment alternà l’estudi del piano amb el treball com a violinista i compositor Continuà…

S’entén que l’adopció de recursos estructurals, instrumentals, melòdics o harmònics provinents de grans obres pretèrites es fa amb una perspectiva nova i personal, ja que si no s’estaria davant de la simple còpia o exercici d’estil de valor només per a l’aprenentatge de la composició Si bé la música habitualment anomenada ’clàssica’ és la dels grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX, els estils neoclàssics han escollit com a referència també les obres dels grans compositors barrocs i renaixentistes Músiques que es puguin considerar neoclàssiques n’hi ha hagut…

Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…

Algunes traduccions proposades com a ’tòpic’ o ’tòpic estilístic’ són discutibles per les importants diferències denotatives entre topic , en anglès, i ’tòpic', en català, però poden ser solucions vàlides per la seva simplicitat Pel fet d’implicar l’existència de trets estandarditzats en el llenguatge i l’estructura d’una composició, l’ús del concepte de topic és més útil per a l’anàlisi de música dels períodes barroc o clàssic que del romàntic o del modern, en els quals l’originalitat i individualitat del llenguatge del compositor són una categoria central Com a exemple de la utilització de…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…