Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
baixó
Música
En l’orgue, joc de llengüeta de 4’ i de llargària real, sovint disposat en batalla (tubs horitzontals).
Hom s’hi refereix sovint en plural baixons Aparegué en l’orgue castellà, de jocs partits, al final del segle XVII És un joc de la mà esquerra que es complementa amb el del clarí de 8’ a la dreta
Concerts Blaus
Música
Entitat promotora de concerts, creada sota els auspicis de l’associació Els Amics de la Poesia, que fou activa a Barcelona des del 1926 fins al 1928 amb l’objectiu de difondre el lied català.
La proposta incloïa diverses activitats, que es realitzaven alternadament interpretació de cançons, recitació de poemes i estrena d’obres sobre textos de poetes com J Verdaguer, A Mestres, J Maragall, JM de Sagarra, J Carner i T Garcés, als quals es dedicaven les sessions Així mateix, complementà les sessions líriques amb concerts de música de cambra
gamba
Música
En l’orgue, joc labial obert, cilíndric o lleugerament cònic, i de talla estreta.
És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i…
Josep Ruiz
Música
Tenor català.
Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i complementà la seva formació com a cantant amb C Bracons de Colomer Després d’haver estat premiat al Concurs Francesc Viñas es perfeccionà a Palerm Debutà el 1971 al Gran Teatre del Liceu, on des d’aleshores ha interpretat diversos papers secundaris i alguns de protagonista, com el que feu en Èdip i Jocasta J Soler, que estrenà el 1986, o el de Paco de La vida breve , que ha interpretat en nombroses ocasions Ha cantat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa El 1994 protagonitzà Babel 46 , de X Monsalvatge, al Festival de…
Conrad Saló i Ramell
Música
Compositor i director de cobla català.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria…
Francesc Mas i Ros
Música
Compositor i editor català.
S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’autor…
Répertoire International de la Presse Musicale
Música
Empresa bibliogràfica creada el 1988 amb l’objectiu de recopilar i editar les publicacions del segle XIX dedicades a la música.
Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques…
Enrique Franco Manera
Música
Crític, musicòleg, compositor i pianista madrileny.
Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…
Bobby McFerrin
Música
Nom amb el qual és conegut el vocalista afroamericà Robert McFerrin.
Fill de cantants d’òpera, estudià piano i orgue a la California State University de Sacramento i al Cerritos College de Califòrnia Professional com a vocalista des del 1980, feu duos amb el cantant Jon Hendricks, i el 1983 inicià una carrera en solitari que, partint del jazz , ha evolucionat cap a un estil molt personal i d’un gran eclecticisme amb el qual ha fet incursions en els gèneres més diversos Dotat d’un amplíssim registre i una gran tècnica vocal que complementa amb elements de percussió bucal i al tòrax, ha collaborat amb instrumentistes com els pianistes Chick Corea,…
Tomàs Gil i Membrado
Música
Instrumentista de fiscorn, compositor de ballables i sardanes, i director de cobla.
De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró estilístic formal i…
,