Resultats de la cerca

A nou anys començà a tocar l’orgue de la catedral de Dole Després de la guerra inicià els estudis musicals a París i el 1951 fou nomenat titular del gran orgue de Saint-Germain l’Auxerrois Combinà les seves actuacions amb les tasques pròpies d’organista, s’interessà per l’estudi de la interpretació de l’orgue des de la perspectiva històrica, i esdevingué un gran investigador de l’instrument i les seves possibilitats Del 1959 al 1979 ensenyà al Conservatori d’Estrasburg, el 1979 ho feu a Besançon, i del 1986 al 1996, al Conservatori de París Parallelament a la docència i la recerca,…

Integrant d’una família de músics, de la qual també sobresortiren el seu germà Stephen 1735-1787 -que tocà el violoncel i amb qui sovint s’ha confós- i un nebot, George 1749-1779, que fou organista Estudià a Durham, on d’infant formà part del cor de la capella Contràriament al que feu el seu germà, només anà a Londres temporalment i romangué la major part de la seva vida a la seva ciutat natal Compongué un gran nombre de glees , alguns dels quals foren guardonats amb premis En canvi, Stephen es traslladà a Londres i allí guanyà un cert prestigi com a violoncellista També fou compositor, com…

Aprengué a tocar la guitarra de les mans de la seva mare, i a divuit anys ja oferia concerts a la Societat Filharmònica de Valenciennes, al Flandes francès El 1830 es traslladà a París, on conegué diferents guitarristes actius a la capital francesa i s’hi relacionà Allí estudià harmonia i composició, i començà a escriure obres per a guitarra Algunes d’aquelles obres les hagué de publicar amb els seus propis recursos, ja que aleshores la guitarra era un instrument que estava passat de moda a París El 1856 guanyà un premi de composició per a guitarra a Brusselles De resultes d’un accident, l’…

Ordenat de sacerdot el 1635, exercí el seu ministeri a Carpentràs i, posteriorment, a Avinyó, on fou mestre de música de la catedral A partir del 1660 escriví diverses nadales un gènere popular que, vinculat a la poesia religiosa dels s XIV i XV, perdurà fins a la Revolució Francesa, publicades, en sis reculls, del 1669 al 1674, i reeditades pels felibres el 1856 En aquestes composicions Sabòli es fa campió d’una fe ingènua i sincera i palesa una bonhomia i un humor familiars que li permeten el tractament de temes sagrats amb una gran simplicitat i en un llenguatge popular, fins al punt d’…

Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…

Estudià amb PPérez i Gascón orgue i composició i fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant del 1844 al 1855, any que renuncià el càrrec Hom en conserva una Missa en fa major, dos misereres a quatre i a vuit veus amb gran orquestra, dos magníficats a cinc veus amb violins i orgue, el motet Memento , dos Dixit Dominus a quatre i cinc veus i orgue, etc Compongué també música per a piano i per a cant i piano

Germà de Vicent Organista de la Collegiata d’Alacant a partir del 1848, es traslladà a Madrid el 1855, on actuà de violoncellista al Teatro Real i formà part del Cuarteto Monasterio Fou nomenat organista de Sant Nicolau d’Alacant Autor de dues sarsueles inèdites, d’un responsori de Nadal a quatre veus, de dues misses a quatre i vuit veus amb acompanyament d’orgue, d’un miserere i una missa de rèquiem per a dos cors i orquestra, villancicos , motets i obres per a piano

Vida El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excellentment que fou designat "simfonista del petit cor" Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable Tot i que Montéclair no…

Estudià a la Universitat de París, on es trobava vers el 1549 Allí publicà el seu primer llibre de chansons i ben aviat s’associà amb l’impressor Nicolas du Chemin Entrà en contacte amb el poeta Pierre de Ronsard, de qui musicà alguns sonets i odes i amb el qual collaborà estretament A partir del 1557 visqué a Metz, on treballà amb el poeta Louis des Masures en la compilació del saltiri hugonot editat l’any 1564 Les CL Psaumes de David, nouvellement mis en musique à quatre parties Deu anys més tard es traslladà a Lió, on morí víctima dels disturbis que tingueren lloc la nit de Sant Bartomeu…

Rebé les primeres classes del seu pare, Jean Tapray, i probablement fou alumne d’un tal Monsieur Dancier, deixeble de D Scarlatti A partir del 1752 exercí les funcions de mâitre de musique a Dole, càrrec que abandonà el 1763 per anar a Besançon, on fou contractat d’organista El 1768 s’establí a París i aviat obtingué un cert reconeixement com a professor de clavicèmbal i piano Les seves qualitats com a intèrpret propiciaren el nomenament d’organista de l’École Royale Militaire el 1776 A més, també destacà com a solista en diverses aparicions al Concert Spirituel Del seu catàleg com a…