Resultats de la cerca

Estudià al Royal College of Music del 1961 al 1965, on tingué com a mestres Anthony Hopkins piano, Peter Racine Fricker i John White composició Després estudià amb K Stockhausen a Colònia entre el 1965 i el 1966 Com a pianista, s’especialitzà en música comtemporània, camp en el qual obtingué un gran reconeixement Fou el primer compositor resident a Cambridge 1967 Les seves primeres obres combinen elements del renaixament musical anglès amb el serialisme a l’estil de Peter Maxwell Davies, com és palès en la Missa brevis , per a setze veus 1966-67 Més tard, la influència de Stockhausen s’…

Fou deixeble d’Ottorino Respighi al Conservatori de Santa Cecília de Roma, centre del qual fou professor de direcció orquestral entre el 1931 i el 1936 En 1936-44 dirigí el Maggio Musicale Fiorentino, i en 1946-69, l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí Reconegut director operístic, també fou un apreciat intèrpret de música simfònica, interessat especialment pel repertori contemporani En reconeixement a la seva tasca divulgativa de la música del segle XX li fou concedit el prestigiós Premi Schönberg Els darrers anys de la seva vida actuà sovint com a director convidat en…

Fill del violoncellista Joseph Weigl i germà del compositor del mateix nom, fou deixeble de JG Albrechtsberger El 1795 començà a treballar com a arranjador per a l’editorial del Burgtheater i l’any següent l’empresa l’envià en viatge de negocis per Europa Després d’haver-li estat concedit el permís per a editar 1801, el 1803 fundà la seva pròpia editorial, on publicà obres del seu germà i d’altres contemporanis vienesos El 1831, però, la casa feu fallida Weigl treballà també com a director assistent del seu germà al Burgtheater i realitzà una important tasca de reorganització…

Director de l’Orquestra Simfònica de Finlàndia 1960-70, president de l’Associació de Compositors del seu país 1971, el 1979 es convertí en membre de l’Acadèmia Reial Sueca de Música i des del 1981 té el títol governamental de “professor de les arts” Representant del neoromanticisme, escriví, entre d’altres, Mauermusik 1962, Concert per a violí i orquestra 1968 i Chorali 1970 Entre les seves composicions posteriors cal esmentar les òperes Ratsumies 1973-74, Punainen viiva 1976-78, Kullervo 1986-88, Palatsi 1991-93 i Hobitti 2000-01, a més de la Simfonia núm 8 2001, Concert per a trompa i…

Estudià composició amb D Brescia i PH Allende al Conservatori Nacional A més, realitzà estudis pintura a l’Escola de Belles Arts de Santiago Entre el 1924 i el 1927 perfeccionà la seva formació i assistí a conferències per Europa Fou director de l’Escola de Belles Arts 1927-28 i professor d’educació musical i metodologia al Conservatori Nacional El 1957 fou nomenat vicepresident de l’Instituto Indigenista Com a etnomusicòleg treballà amb els indis araucans, experiència que queda reflectida en l’estil de les seves composicions El 1966 li fou concedit el Premio Nacional de Arte, i…

Fou infant de cor de la catedral de València, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells El 1712 fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial d’Algemesí, i més tard de Santa Maria de Castelló de la Plana 1717-28 Aquest darrer any li fou concedit el càrrec de mestre de la capella de la catedral de València, pel seu mèrit extraordinari La seva extensa producció comprèn unes quatre-centes obres misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament instrumental, una Missa de Rèquiem 1744, vint-i-quatre misereres, una vintena de motets i salms, etc És autor de més de dos-cents…

Inicià els estudis de violí amb el seu pare, que era violinista amateur , però la seva formació musical fou essencialment autodidàctica Tocava en un hotel londinenc quan el 1908 l’escoltà el director Thomas Beecham, que el contractà com a violí concertino de la seva orquestra, de la qual formà part durant cinc anys Fou membre també del Quartet de Londres 1907-16 Actuà com a solista amb les millors orquestres britàniques Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de F Delius 1919, que el compositor li dedicà, i dugué a terme l’enregistrament del concert d’E Elgar 1929 sota la direcció de…

Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també música del…

Estudià història de la música amb K Nef a la Universitat de Basilea i composició amb A Honegger a París, i fou deixeble de W Courvoisier, H Röhr i C Orff a Munic Com a compositor, es dedicà sobretot a la música escènica òperes, ballets i música incidental Fou reconegut essencialment com a autor d’òperes, escrites majoritàriament per a la ràdio i la televisió, amb un estil que fusiona el llenguatge verdià i el colossalisme d’Orff Exercí la docència en diferents centres europeus d’ensenyament musical, com ara la Hannover Hochschule für Musik 1963-75 El 1967 li fou concedit el Prix…

Fundada per Roger Alier, Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière, participà en algunes edicions del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, amb un premi en forma d’ajut a joves cantants El 1996 celebrà el cinquè aniversari amb un recital a L’Illa Diagonal amb Stefano Palatchi i Ana María Sánchez A partir del 1999 passà a ser exclusivament escrita en castellà i de caràcter bimestral Acualment té diverses corresponsalies arreu de l’Estat espanyol, Europa i Amèrica els Estats Units i l’Amèrica del Sud El 1998 participà en l’organització de les temporades d’òpera al Teatre…