Resultats de la cerca

L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…

Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consisteix en un tub metàllic que imita el so de la campana En l’orquestra i en alguns campanars substitueix la campana tradicional Les campanes tubulars poden agrupar-se en conjunts afinats que constitueixen un nou instrument que alguns anomenen joc de campanes, i d’altres, campanòleg

Possiblement era originari de Noyon, a la Picardia Tota la seva activitat professional coneguda es desenvolupà a Itàlia Fou cantor de la Capella Sixtina des del 1488 Molt probablement treballà també a Florència al servei dels Mèdici S’han conservat quinze chansons a quatre veus, la major part paràfrasis de melodies populars, que constitueixen la part més interessant de la seva producció, alguns motets, una missa i una lauda

Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…

Cec des de molt petit, ben aviat fou conegut pel seu domini dels instruments de tecla Fou músic de cambra de Carles V i organista de la capella d’Isabel de Portugal, i a partir del 1543 estigué al servei de Felip II Tientos, diferencias, glosas, himnes i altres composicions basades en melodies litúrgiques constitueixen la seva obra, important per la seva originalitat i per la profunditat de llenguatge, d’estil contrapuntístic molt ric i amb melodies sotmeses a nombroses variacions

Fou educat musicalment pel seu pare, també violinista Debutà a quinze anys a disset s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Bolšoj de Moscou Durant molts anys actuà com a violí solista per tot Europa, i en tornar al seu país s’inicià en la composició Va escriure música per a orquestra, algunes òperes, entre les quals Ammalet-bek , Taras Bul’ba i Sten’ka Razin , i també cançons inspirades en el folklore rus, que constitueixen la part més atractiva de la seva obra

Engloba les tres famílies principals la dels flautats, la de les flautes i la de les gambes, en les tessitures de 32', 16', 8’ i 4' Alguns autors hi inclouen també els jocs de 2' D’altres, com ara Jordi Alcaraz, hi afegeixen encara els d’1' Són la base sonora de l’instrument De gran contrast amb els jocs que formen el ple de l’orgue i amb els de la llengüeteria, els jocs de fons constitueixen una registració molt pròpia de la música romàntica

Físicament prové de les reflexions secundàries del so a les parets Si es produeix un so curt per exemple, un cop de martell, una persona situada al recinte sent immediatament un so directe que s’ha propagat des de la font i li ha arribat pel camí més curt i un primer eco associat a la recepció de la primera reflexió a la paret o obstacle més proper El conjunt d’ecos o reflexions posteriors, que són percebuts com un so difús i no individualment, constitueixen el so reverberant

Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos ternaris cada temps dels quals valgui una nota…