Resultats de la cerca

Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse , com ara el saltarello , la rota , el tourdion , la gallarda , etc Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes…

L’estructura bàsica de la peça completa és dansa-trio-dansa da capo , però també es dona la possibilitat d’ampliar l’esquema amb altres trios, diferents o no, que es van alternant amb la dansa principal El nom de trio ve del fet que, al principi, aquesta secció s’interpretava a tres parts instrumentals, generalment de vent sovint dos oboès i un fagot D’aquesta manera se’n reforçava el caràcter lleuger que contrastava amb la secció principal Malgrat els canvis posteriors en la instrumentació, el trio ha continuat mantenint el seu sentit melòdic, una textura més lleugera i, sovint, el…

La seva forma més antiga és irregular, i és determinada pel text Posteriorment assolí una estructura simètrica, de dos períodes de quatre compassos cadascun Durant el segle XIX adquirí força popularitat, desenvolupant-se una versió estilitzada en forma ternària, amb una part central contrastant en tempo lent Fou conreada per autors com ara F Chopin o M Glinka

Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte…

Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI 9, 1766, entre d’altres…

Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i…

Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un…

És la part de l’orgue situada a l’extrem de la tribuna o de la balconada del cor Està estructuralment separada de l’instrument, però forma una entitat tímbrica pròpia dins el seu conjunt Les primeres notícies que se’n tenen són de la de l’orgue de Rouen Normandia, reparat el 1386 per Godefroy de Furnes A Catalunya, aparegué per primera vegada a Barcelona el 1459 orgue de Leonhard Martin i a València el 1460 Pere Pons, i, com a "orgue a la cadira", a Sant Mateu de Perpinyà el 1516 Mn Capdebós A la primeria, i a l’igual de l’orgue major, tota ella era un blockwerk , és a dir un orgue sense…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…

Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…