Resultats de la cerca

Estudià amb Helen Isepp i debutà el 1956 a Oxford Cooperà després amb la Händel Opera Society de Londres, i s’especialitzà en òpera barroca Monteverdi, Cavalli, Händel Cantà també lieder , òperes de Mozart, Gluck, Massenet, Rossini i Donizetti Ha actuat en recitals per tot el món Es retirà el 1982, al festival de Glyndebourne, amb l' Orfeo de Gluck

Català de naixement i azpeitià d’adopció, al llarg de més de vuitanta anys al servei de l’orgueneria en general, de la guipuscoana en particular i en especial de la d’Azpeitia, fundà quatre empreses d’orgueneria -amb Francesc Aragonès a Girona 1910, Eleizgaray y Cía 1920, Puignau y Olaciregui 1923 i Organería Española SA 1941, a Azpeitia- Especialista en mecànica, pneumàtica i electricitat, fou un excellent harmonitzador i afinador Cooperà en la construcció i l’arranjament de més de 400 orgues, 225 dels quals nous, i en més de 400 harmòniums Dos tallers d’orgueneria sorgiren de deixebles seus…

Estudià a Roma amb Giacomo Carissimi, les obres del qual féu conèixer a França, i compongué, com ell, obres del gènere espiritual, que titulà histoires sacrées i que són veritables oratoris, com Le reniement de saint Pierre Cooperà amb Molière quan aquest renyí amb Lully, i compongué la música d’escena de Le mariage forcé 1672 i de Le malade imaginaire 1673 Fou mestre de música al collegi de jesuïtes Louis le Grand i mestre de capella de l’església de Saint-Louis i, del 1698 al 1704, de la Sainte Chapelle Els darrers anys es dedicà especialment a la música religiosa deixà, a més de lliçons…

Fill d’una nissaga de músics de Cornellà, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Josep Colomer Fou tenora solista en les cobles La Principal del Llobregat 1967-77, La Principal de la Bisbal 1978-83 i Ciutat de Barcelona 1983-91 i component de la Banda Municipal de Barcelona 1983-2015 Una interpretació acurada de la tenora propera a la perfecció dels instruments clàssics feu que des del 1980 estigués sollicitat per a collaborar en múltiples àmbits orquestres simfòniques, cantautors, espots publicitaris, pellícules, TV, músiques experimentals, etc Fou un…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

Hom pot dividir la història musical xinesa en tres períodes importants Del primer període fins a la fi de la dinastia zhou es conserven instruments campanes, ocarines, cítares, i ja al s VI aC hi ha mostres i citacions, en obres literàries, de danses, cançons de cort i de guerra, etc Cap a la fi del primer període ja havia estat establert un sistema musical característic i havien estat dividits els instruments en vuit categories, segons el material de què eren construïts Consta l’existència d’instruments de percussió, flautes, etc El segon període fins a la fi de la dinastia tang, que…

Música culta A la darreria del segle X i els primers anys del segle XI, Hongria començà a viure una època d’estabilitat política, social i econòmica El monarca Esteve I 997-1038 seguí una política d’obertura a l’exterior, i durant el seu regnat començà a desenvolupar-se l’art de la música, tant en el camp religiós com en el profà La invasió turca significà la destrucció d’una gran quantitat del material d’aquesta època, però a partir del que s’ha conservat -graduals, antifonaris, saltiris, llibres d’himnes, missals, breviaris i llibres de seqüències- es pot apreciar la riquesa del cant…