Resultats de la cerca

L’aplicació musical del terme ha estat proposada per S Jarocinski Entre els plantejaments del simbolisme hi ha la recerca d’una altra realitat, que apareix amagada rere d’indicis i intuïcions, i per tant molt més rica i suggeridora Es pot dir que el simbolisme s’accentuà en contacte amb els corrents positivistes del vuit-cents Els vincles entre simbolisme i música provenen del corrent literari francès encapçalat per G de Nerval, A Rimbaud, Ch Baudelaire, P Verlaine i S Mallarmé, i posteriorment A Gide i P Valéry Els poetes simbolistes francesos situaven Baudelaire i la música de R Wagner com…

El suport on s’emmagatzema el so consisteix en una cinta perforada sense fi, i la seva lectura és per lleves L’instrument consisteix en un moble de fusta de forma més o menys quadrada, que conté les llengüetes, en nombre de 39, i quatre manxes que generen el corrent d’aire que les fa sonar La cinta perforada sense fi, d’uns 16 cm d’amplada, és disposada en un costat del moble, i el seu moviment i el de les manxes és provocat per una maneta lateral El manopan fou patentat per la casa ChF Pietschmann Söhne, a Berlín, l’any 1886, i se’n fabricaren aproximadament fins a la fi del…

Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967

Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…

L’origen del mot rau en el sobrenom -derivat del títol del quadre Impression soleil levant , de C Monet- que, amb l’ànim de ridiculitzar-los, el crític L Leroy donà als pintors que el 1874 participaren, a París, en la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs et Graveurs Els anomenats pintors impressionistes volien expressar en els seus quadres la impressió que una determinada escena produeix en l’observador, més que no pas reproduir fotogràficament la realitat no es tractava de reproduir un paisatge, sinó de mostrar la impressió que produeix aquest…

Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels primers crítics que…

La seva obra, en la qual sol utilitzar instruments electrònics, s’inscriu dins el corrent de la música repetitiva De les seves composicions, cal esmentar Keyboard Studies 1965, Dorian Reed 1966 i Rainbow in Curved Rain 1969

El drame lyrique cercà temes que permetessin mostrar conflictes psicològics més íntims i complexos Ch Gounod amb Faust , J Massenet amb Manon i Werther , i E Chabrier amb L’Etoile són els màxims representants d’aquest corrent

És aplicat tant a la música vocal com instrumental, malgrat que és més corrent en aquesta darrera Tot establint un parallelisme amb la veu humana, indica un estil d’interpretació expressiu, sense floritures i amb un tempo àgil

Terme d’ús corrent per a referir-se a un concert més o menys informal ofert per un o diversos cors La mena de peces que s’interpreten acostumen a ser de caràcter popular, com ara cançons tradicionals, nadales o havaneres