Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, les seves obres se circumscriuen a les denominades "balades romàntiques", a més de pasdobles, ranxeres, tangos i marxes Fou l’introductor del bolero de tradició cubana a Mèxic S’inicià com a pianista tocant en locals nocturns, fins que el 1928 fou descobert per J Arvizu Dos anys després entrà a la XEW, emissora mexicana que li encarregà un programa diari, "La hora íntima de Agustín Lara", en el qual cada dia estrenava una o diverses peces Sovint treballà musicant pellícules, i les seves cançons foren interpretades per Bing Crosby, Frank Sinatra i Pedro Vargas, entre…

Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb influències…

Germà de Regino Sainz de la Maza Rebé les primeres nocions musicals a Burgos, i el 1913 inicià a Madrid els estudis de guitarra amb D Fortea, que compaginà amb els de violoncel El 1916 es traslladà a Barcelona i continuà l’estudi de la guitarra amb M Llobet Aviat feu els primers concerts d’aquest instrument, però durant els anys vint i trenta es dedicà professionalment al violoncel Entre el 1928 i el 1933 estudià composició amb E Morera, disciplina a la qual es dedicà de ple després de la Guerra Civil, juntament amb l’ensenyament privat de la guitarra, instrument per al qual compongué obres…

Folklorista que aconseguí èxits a l’Argentina i en l’àmbit internacional Estudià amb Angélica Velárdez, Luis Gianneo i Erwin Leuchter Gràcies a Jaime Torres Aparicio i a Atahualpa Yupanqui recopilà i aprengué els ritmes del nord del país El 1955 fundà la Compañía Argentina de Folklore L’any 1964 dirigí i participà en la gravació de la seva composició més universal i de més èxit, la Misa Criolla , interpretada pel conjunt Los Fronterizos com a solistes, juntament amb el Coro de la Cantoría de la Basílica del Socorro i amb Julio Robles al charango En aquesta peça podia apreciar-se…

Tot l’arxipèlag presenta com a tret comú l’extinció total de la població i la cultura indígenes, de tal manera que, a diferència de la zona continental americana, no es pot parlar de música indígena antillana La música antillana, per tant, s’ha creat com a resultat d’una continuada transformació criolla amb l’aportació principal d’elements culturals dels colonitzadors europeus, sobretot espanyols, anglesos, francesos, holandesos i portuguesos, també dels esclaus africans i, en menys proporció, de treballadors asiàtics, especialment xinesos Les influències musicals africanes es…

De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…

L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les…

Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…

Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…