Resultats de la cerca

Membre dels grups Ja t’ho diré , amb el qual enregistrà sis discs i, des del 1999, de Menaix a Truà, format per ell, Juanjo Muñoz i Toni Xuclà, conjunt amb el qual ha publicat els àlbums Menaix a truà 2000, Petits moments d’estricta simpatia 2002,  Com el Vent 2008 i Guia de petits senyals 2012 L’any 2004 publicà el seu primer disc en solitari Memòria , versions pop-rock del repertori popular menorquí, en clau pop-rock , que rebé els premis Enderrock al millor artista, disc i directe de cançó d’autor, al qual seguí Jocs d’amagat 2005, de caràcter més intimista Amb Vola’m a sa lluna 2006 i Tot…

Fugint de complicacions estilístiques i de contingut, optà per plantejaments pop i per la frescor dels grups de guitarres, característiques, juntament amb la personalitat del seu cantant, que el diferencien de la resta de grups de parla catalana de la seva generació Entre la seva discografia cal destacar Es blau és fester 1991, Moviments salvatges 1995 i Un ram de locura 1997 En aquests dos últims títols hi ha collaborat el guitarrista vigatà Quimi Portet La publicació d’un disc en directe, l’any 1999, i d’un treball en castellà, Soñando silencio 2001, per al qual no feren promoció als…

Integrat per Jim McGuinn guitarra i veus, David Crosby guitarra i veus, Cris Hillman baix, Gene Clark veu, guitarra i percussió i Michael Clarke bateria, la banda fou una mena de resposta nord-americana als Beatles La seva barreja de folk , country i rock va ser molt innovadora, i fins impressionà Bob Dylan, de qui versionaren amb èxit Mr Tambourine Man , entre d’altres Banda sonora de la Califòrnia hippie , els The Byrds es passaren a la psiquedèlia l’any 1966, després de l’abandó de Clark L’any 1968 encara feren un tercer canvi cap al country-rock Després dels The Byrds,…

Deixeble d’A Gédalge i de V d’Indy a París Membre del Groupe des Six, hi representà la tendència germànica Les primeres obres remarcables són la cantata Pâques à New York 1920, l’obra escènica Horace victorieux 1921, d’escriptura atonal, l’oratori Le roi David 1921, el poema simfònic Pacific 231 1923 i l’òpera Antigona 1927 text de J Cocteau basat en el de Sòfocles Des del 1930 escriví obres de caire neoclàssic el melodrama Amphion 1931 i els oratoris Cris du monde 1931 i Jeanne d’Arc au bûcher 1938 text de P Claudel Deixà cinc simfonies, datades el 1931, el 1942 per a trompeta i…

Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses composicions…

Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni 1997, Casafont 1999, Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells 2001, dp 2002, Mística domèstica 2005, premis Altaveu i Arc en la…

Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…

Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…

Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…

Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…