Resultats de la cerca

Introductor de la crítica moderna a Rússia, fou un abrandat defensor de Glinka i un difusor entusiasta de Liszt i Wagner Compongué òperes com Judith 1863, Rogneda 1865 i La força del mal 1871, on a part les influències de Meyerbeer i Verdi palesa una forta inclinació per temes i motius populars

Després de les primeres actuacions en públic, l’any 1844 esdevingué alumne d’I Moscheles Fou conegut per tot Europa i també a l’Amèrica del Nord com a virtuós del piano en gires en les quals participava també la seva esposa, la pianista Marie Trautmann la futura professora d’Albert Schweitzer Jaëll fou un defensor de la música de la seva època i gran amic de F Liszt En els seus concerts interpretava també composicions pròpies de caràcter virtuosístic

Arran del seu matrimoni amb la cantant Nanine Paris, abandonà la carrera de metge per a dedicar-se a la teoria musical, i més específicament del cant Juntament amb el seu cunyat Aimé Paris, desenvolupà un nou mètode de notació musical, basat en el meloplasto de Pierre Galin, en el qual cadascun dels nombres de l’1 al 7 equivalia a un grau de l’escala mètode Galin-Paris-Chevé Acèrrim defensor del nou mètode, intentà provocar debats públics sobre el tema i enfrontaments entre els seus seguidors i els partidaris del sistema tradicional

Estudià amb Bartolomé Ramos de Pareja durant l’estada d’aquest a Bolonya, on publicà el seu tractat Musica practica l’any 1482 Es convertí en un defensor del seu mestre en diversos opuscles publicats quan aquest fou atacat per les seves teories Honesta defensio 1491, Dilucide, et probatissime demonstratione 1521 i Errori di Franchino Gaffurio 1521, els dos darrers contra les crítiques de F Gaffurio Des del 1505 treballà a la catedral bolonyesa de San Petronio com a mestre de cant, lloc que obtingué formalment l’any 1512 El 1531 publicà Tractato de musica Tan sols es coneixen sis…

Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època

Nascut en una família de músics, després de completar els estudis fou nomenat organista a Lüneburg 1781, càrrec que abandonà per una ocupació com a organista i docent a la Royal German Chapel of St James Londres, tasca des de la qual realitzà una aportació bàsica en la tradició musical anglesa Autor d’un gran nombre de mètodes didàctics, que illustrà amb composicions escrites a propòsit, presentà una rigorosa teoria musical en què es mostrà un entusiasta defensor de l’obra de Johann Sebastian Bach, com quedà reflectit en diverses obres An Essay on Musical Harmony 1796, An Essay…

Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en El Correo catalán  durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada Entre les seves composicions destaquen les cançons  La farigola ,  Voreta la mar ,  La barca , Cançó de maig ,  Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera Es distingí per ser un …

Estudià orgue i solfeig amb el seu pare, i després amplià la seva formació a Goes i Rotterdam, i l’acabà a París, on fou deixeble d’Albert Roussel A partir del 1919 desenvolupà una incipient carrera de pianista, director de cor i professor del Conservatori de Rotterdam, fins que l’any 1927 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, formació de la qual fou titular entre el 1930 i el 1962 Del 1959 al 1970 ho fou de l’Orquestra Filharmònica d’Anvers Acèrrim defensor de la música holandesa, s’hi dedicà amb especial devoció, sobretot durant i després de…

Estudià al Conservatori de París amb P Rougnon, A Taudou, Bourgault-Docoudray i G Caussade Després de treballar com a violinista d’orquestra, feu el seu debut com a director al Théâtre des Arts el 1908 Entre les orquestres que dirigí cal esmentar la del Théatre des Champs Elysées 1913, l’Orquestra Pasdeloup 1928-32, l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió Francesa, que fundà ell mateix el 1934, i la de l’Òpera de París 1945-50 Fou un fervent defensor de l’obra de C Debussy, del qual era amic íntim i sobre el qual escriví una monografia 1953 Com a compositor es caracteritzà per…

A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B Zweers El 1918, juntament amb W Pijper, H Zagwijn, S Dresden i M Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment 1922 secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940 Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a Holanda obres de compositors com A…