Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
anacrústic/tètic
Música
Termes que serveixen per a diferenciar les unitats formals (frases, motius, períodes, etc.) que comencen abans de l’accent mètric o ictus inicial (anacrústiques o amb començament anacrústic) de les que ho fan amb l’accent mètric inicial (tètiques o amb començament tètic).
Alguns teòrics defineixen, a més, com a acèfal el començament posterior a l’accent mètric inicial La inexistència de diferències substancials amb el tipus anacrústic, sovint derivada de la dificultat de decidir on és exactament l’accent mètric inicial, fa que aquest terme no tingui, potser, tanta tradició com els altres
metrònom
Música
Aparell emprat en pedagogia musical que produeix un soroll semblant al tic-tac d’un rellotge, a intervals regulars, la durada dels quals pot ésser variada mitjançant un pes mòbil col·locat en el pèndol de l’aparell.
Serveix per a indicar els temps d’una composició musical a la velocitat adequada Inventat per DNWinkel, fou difós per JNMälzel, que se n'atribuí la invenció Els metrònoms electrònics consisteixen en un oscillador de quars que genera els impulsos que defineixen el ritme, un amplificador del senyal amb la sortida acoblada a un altaveu i un indicador lluminós simultani a l’acústic
cent
Música
Unitat de mesura additiva dels intervals musicals.
Es defineix de manera que l’interval d’octava conté 1 200 cents En l’escala ben temprada, 100 cents corresponen a un semitò Tot i que els intervals musicals es defineixen en un començament mitjançant la seva relació de freqüències, el pas a les unitats additives resulta molt útil per a comparar els diversos sistemes d’afinació Així, la 5a J que correspon a una relació de freqüències de 3/2 és de 702 cents, mentre que el mateix interval en l’escala ben temprada resulta de 700 cents
idioglot
Música
Instrument idiòfon amb llengüetes vibrants fetes del mateix material que les parts estructurals o la caixa de ressonància.
És usat en oposició a heteroglot En alguns instruments de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o els plectres Quan aquestes són fetes del mateix material que la resta de l’instrument es defineixen amb aquest terme introduït pel sistema de classificació Hornbostel-Sachs En moltes sanses africanes, les llengüetes de fusta es fixen sobre una taula del mateix material, de la mateixa manera que a les guimbardes idioglotes les llengüetes metàlliques són fixades a un marc del…
camp d’audibilitat
Música
Marge de freqüències i d’intensitats que pot percebre l’oïda humana.
Segons els estudis realitzats, l’oïda humana és sensible només a un conjunt de freqüències compreses entre 20 i 20000 Hz, o bé entre 16 i 16000 Hz, segons els diferents autors Per a cada freqüència, hi ha una intensitat mínima per sota de la qual no és perceptible el so, i una altra de màxima per sobre de la qual es produeix una sensació de dolor que pot originar danys irreversibles en l’ aparell auditiu Aquests llindars defineixen el marge dinàmic per a cada freqüència La seva representació en un gràfic intensitat-freqüència mostra que el marge dinàmic màxim és de 120 dB i se…
cordam
Música
Conjunt de cordes d’un instrument cordòfon.
Els materials i les mides de les cordes corda han de ser sempre els adequats a cada instrument, ja que l’estructura està calculada per a suportar una tensió determinada Una alteració de les proporcions del cordam podria repercutir negativament en el so, i fins i tot trencar l’instrument en cas d’excés de tensió A més de ser d’un material concret, cada corda ha de tenir una longitud i un pes determinats per a donar la nota correcta, amb el so equilibrat i la qualitat necessària de cada registre Alguns cordòfons s’encorden amb jocs de cordes iguals, mentre que d’altres necessiten cordes de…
tipus melòdics
Música
Fórmules o trets típics de la melodia que caracteritzen un mode.
Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de…
mixtura
Música
Tècnica d'instrumentació que consisteix en la mescla de timbres d’instruments diferents que, quan es fusionen els uns amb els altres, creen un color tímbric nou.
Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la regeixen Els…
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…