Resultats de la cerca

Se la representava com una donzella vestida ricament, amb ceptre, corona, un punyal i calçant uns coturns, sabates destinades a augmentar l’alçada dels actors i que més tard foren símbol de la tragèdia

Durant el segle XVIII, i especialment a Àustria, aquest terme designava més concretament les obres de caràcter solemne, escrites per a quatre trombons i destinades a ser interpretades durant un funeral Un dels exemples més coneguts són els tres equali per a quatre trombons de L van Beethoven

Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal

Estudià a l’Acadèmia de Música de Munic, ciutat on actuà com a director d’orquestra Passà més tard a Mannheim i a Darmstadt És el creador d’un mètode d’ensenyament de la música Orff-Schulwerk 1930 A partir del 1950 dirigí la classe superior de composició del conservatori de Munic Les seves composicions principals són destinades a l’escena, com la cantata medievalitzant Carmina Burana 1937, Der Mond ‘La lluna’, 1939, Die Kluge ‘L’astuta’, 1943, Catulli Carmina 1943, Prometheus 1968, la cantata Il trionfo di Afrodita , etc

Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i Justícia ,…

Es llicencià en dret 1912 i després estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena, on obtingué el doctorat el 1919 i un postdoctorat el 1922, i on fou professor del 1929 al 1945 Fou director de la secció de música de la Biblioteca Estatal de Viena 1918-40 i treballà en el Departament de Cultura de Viena 1940-45 Fou un dels fundadors i directors de l’Institut per a la Investigació de Mozart a Salzburg El 1928 i el 1959 rebé la Medalla d’Honor de l’estat per les seves tasques destinades a potenciar la vida musical vienesa Els seus principals temes d’interès foren la…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument són …

Format a l’Institut de Belles Arts de Cartagena, posteriorment es traslladà a Europa i estudià a Itàlia, on fou deixeble de R Bossi, i a Berlín, on tingué com a mestres J Preuwer i F Weingartner El 1931 dirigí l’Orquestra Simfònica de Berlín Fou el fundador i primer director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia, càrrec que ocupà del 1936 al 1947 Preocupat per donar a conèixer la música que es feia als països llatinoamericans, el 1938 organitzà a Bogotà el primer Festival Iberoamericano de Música amb motiu del 400 aniversari de la capital colombiana Fou cap de la Divisió de Música de…

És considerat l’autor més interessant de la primera meitat del s XV en el camp de la cançó profana Quasi totes les seves cançons, de gust fi i jovial i d’una gran intensitat d’expressió, són fetes en forma de rondó i a tres veus, la superior de les quals —l’única que duu el text— dibuixa la línia melòdica de més fantasia Les parts de tenor i de contratenor, amb una polifonia no gaire elaborada, semblen destinades a una execució instrumental Són remarcables Triste plaisir et douloureuse joie text d’Alain Chartier, De plus en plus se renouvelle i Filles à marier En la música d’…