Resultats de la cerca

Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…

Estudià a la Berliner Hochschule für Musik Hanns Eisler i des del 1997 fins al 2002 fou el director titular de la jove Orquestra Filharmònica de Brandenburg Començà a dirigir òpera a l’State Opera de Berlín i, des d’aleshores, ha dirigit muntatges a les òperes de Cincinnati, Dresden, Frankfurt, Sydney, Viena, Mannheim i el Japó El 2000 debutà al MET de Nova York, i la temporada 2000-01, al Gran Teatre del Liceu, amb La flauta màgica Al setembre del 2004 assumí la direcció musical del centre líric barceloní, càrrec que detingué fins el curs 2008-09, temporada en què compartí…

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del…

Estudià amb el seu pare i més tard al Conservatori Municipal amb Isidro Ragrena, Amadeo Roldán, César Pérez Sentenat i Manuel Mauri També realitzà estudis musicals a la Juilliard School of Music de Nova York, la School of American Arts a Fontainebleau i el Conservatori de París Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, l’Orquestra i l’Òpera de Praga, l’Orquestra i l’Òpera de Bratislava, i l’Orquestra del Ministeri de l’Interior d’Hongria, entre d’altres Fou el mestre de molts músics de jazz cubans El 1961 fou nomenat director del Teatro Lírico Nacional, i director de l’orquestra d’aquesta…

Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran i el…

L’orquestra inicià les seves activitats amb els Concerts Populaires, oferts al Cirque d’Hiver Aquests concerts assoliren un gran èxit i se celebraren ininterrompudament fins el 1886 L’any 1918, Serge Sandberg en reprengué la tradició i creà la Société des Concerts Pasdeloup, per la qual cosa l’orquestra fou coneguda popularment amb el nom de Concerts Pasdeloup Rhené Baton en fou designat director El 1921 la societat es dissolgué i els músics assumiren la gestió de l’orquestra amb la creació de l’Association des Concerts Pasdeloup L’orquestra continuà coneixent-se amb el nom de Concerts…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català,…

Estudià composició i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia, on fou deixeble d’E Pabst i Ph Jarnach A vint-i-dos anys debutà com a director amb l’orquestra de l’Òpera de Colònia Director musical a Krefeld Rin del Nord-Westfàlia el 1946, el 1950 assumí la direcció musical de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica de Wiesbaden, on s’estigué fins el 1953 Entre el 1956 i el 1964 dirigí la Simfònica de Bochum, i el 1962 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, càrrec que detingué fins el 1968 El 1966 substituí  Zubin Mehta  al capdavant de l’Orquestra Simfònica…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La…

Seu episcopal des del segle VI, fou arrasada per les tropes musulmanes al segle VIII i el 839 es consagrà la catedral reconstruïda Els segles XI i XII foren els de màxima esplendor de la ciutat La capella episcopal esdevingué molt important Del segle XVI destaquen els mestres de capella Joan Brudieu, que ocupà el càrrec del 1539 al 1543 i del 1545 al 1577, Rafael Coloma 1586-89 i 1591-95 i Pere Riquet 1598-1603 Ja al segle XVII Marcià Albereda detingué el càrrec del 1620 al 1626, any en què passà a fer la mateixa funció a la catedral de Barcelona El seu successor fou Joan Aranyés…