Resultats de la cerca

Es formà a Munic i a Roma, on publicà Psalmodia vespertina 1674 Fou nomenat organista de la cort de Baviera el 1675 i director de la música l’any 1681 Ordenat de sacerdot 1680, actuà com a ambaixador en diferents corts europees i gràcies a la seva activitat diplomàtica els prínceps de Brunsvic obtingueren la dignitat d’electors Les seves setze òperes 1681-1709, estrenades amb èxit, aconseguiren una meravellosa síntesi entre elements musicals francesos i italians Edità la collecció Duetti da camera 1683, cèlebre durant el s XVIII

Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor

Fill de l’organista del seu poble, a onze anys entrà a la Chapel Royal Fou més tard deixeble de Thomas Attwood Durant un curt espai de temps feu de tenor al Covent Garden Després d’ocupar el càrrec d’organista en diverses esglésies, el 1838 fou el successor de T Attwood a la catedral londinenca de Saint Paul L’any 1856, arran de la mort de W Knyvett, fou nomenat compositor de la Chapel Royal i el 1872 rebé la dignitat de sir La seva obra consta bàsicament de glees , un tipus específicament anglosaxó de música coral, i també d’un voluminós conjunt de peces de música sacra La seva…

La distinció entre art religiós i profà pot ser purament descriptiva o comportar un matís pejoratiu per a aquest darrer En determinades èpoques, en què les característiques de la música per a l’església o de la música religiosa no litúrgica han estat fortament regulades, els àmbits de cadascun dels tipus de música són clars Però quan hi intervé la subjectivitat pròpia d’un sentiment religiós més modern, el que és profà o no pot ser molt discutible Molta música no religiosa, en teoria, del segle XIX és concebuda com a expressió d’algun tipus de religiositat, encara que sigui molt personal Per…

Parteix de l’accés a la pràctica artística i cultural continuada com un dret necessari per tal de garantir la dignitat de totes les persones Té com a objectiu la creació d’oportunitats formatives i laborals per a joves, especialment els més exposats a caure en situacions de marginació Amb seu al Raval de Barcelona, també té espais de trobada als barris de Sant Antoni i el Poble-sec de Barcelona Nasqué l’any 2004, impulsat per la Fundació L’ARC Música amb el suport de dues fundacions Avina i Levi’s que feien tallers a l’Institut Miquel Tarradell Acull grups d’infants i joves de centres oberts…

És el primer membre de la nissaga dels organistes vigatans coneguts amb l’àlies de Vila Es formà a la capella musical de la catedral de Vic i, posteriorment, a la de Barcelona Seguí la vocació eclesiàstica i obtingué diversos beneficis a les seus de totes dues ciutats el 1519 li fou conferida la dignitat canonical a Vic Es conserven dades incompletes de la seva regència del magisteri de l’orgue de les catedrals de Vic 1516-27 i de València 1510 i 1534-38 El 1536 instituí una fundació amb el capítol barceloní que permeté reconstruir l’orgue en canvi de l’adquisició del títol d’…

Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…

Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…

Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…