Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment amplià la seva formació amb B Casablancas i JA Amargós Defensor d’un concepte de música integral, és un creador proper al món del jazz, la música popular i el flamenc Ha fet collaboracions amb Santiago Auserón i el cantaor Miguel Poveda, en els projectes Poemas del exilio —premi Ciutat de Barcelona, 2004— i Desglaç , on musicava i portava a un registre flamenc poemes de Rafael Alberti i poetes catalans És autor de les òperes Ruleta Ópera para un fin de siglo 1998 i Juana 2005, ambdues en format…

Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i…

Estudià solfeig i piano amb Josep Maria Ballvé a l’escolania de la collegiata de Santa Anna de Barcelona Amplià els estudis de piano amb Isaac Albéniz i Joan Baptista Pujol i és possible que realitzés alguna matèria a l’Escola de Música Municipal de Barcelona Felip Pedrell fou el seu professor d’harmonia i composició Escriví força obres, unes editades a París, moltes de les quals restaren inèdites, i d’altres publicades per l’editor i pianista barceloní JB Pujol La seva producció —que la mort prematura interrompé— és constituïda, entre d’altres, per peces de piano Masurques ,…

Estudià amb Vicenç Maria de Gibert i és autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola, de tres misses i obres corals Fou mestre de capella de Sant Andreu de PalomarEl 1926 fou director de la Schola Cantorum de Corbera de Llobregat, i el 1935 director de cor a Vilassar de Mar

Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart Obtingué la cobejada plaça d’organista de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida Sotsdirector de l’Orfeó Català entre el 1891 i el 1938…

Estudià piano, violí, percussió i cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i direcció a l’Aspen Music Festival and School AMFS i a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena Fou director assistent de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya 1998-99 El 2000 guanyà el primer concurs per a joves directors de l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, i, el 2001, el Nicolai Malko de Copenhaguen S'ha situat al capdavant d’orquestres com la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, la Tonhalle de Zuric, la WDR de Colònia, la…

Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro…

Fou escolà de cant a la catedral de Saragossa, i es formà sota el mestratge de FJ García Fajer El Españoleto i J Gil Palomar Ja de ben jove gaudí de fama per la seva excellent veu i bona musicalitat El 1800 fou el director musical de la companyia d’òpera de Sevilla, i el 1805, de la del teatre de Los Caños del Peral de Madrid Dos anys després fou nomenat tenor supernumerari de la capella reial L’any 1811 hagué d’emigrar per motius polítics i visqué a Londres, on fou mestre de cant i de música de la princesa Carlota…

Treballaren, al llarg d’un segle -de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII-, en tot l’àmbit dels Països Catalans, i contribuïren al desenvolupament i la consolidació de l’orgue renaixentista català en el període més brillant de l’orgueneria catalana flautats de 16 i 24 peus en façana, cadiretes, musetes, etc El primer d’ells, Salvador mort a Barcelona el 1599, possiblement originari de València, treballà conjuntament amb altres mestres orgueners com Perris Bordons, Perris Rabassa i Josep Bordons en els grans instruments de les seus de Barcelona 1559, Tarragona 1565, Girona 1566,…

Es formà a l’Escolania de Montserrat 1853-63 amb el mestre Bartomeu Blanch i, posteriorment, el 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma El 1872 fou nomenat membre de l’Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l’Escolania A Terrassa, fou organista i mestre de capella de l’església del Sant Esperit 1869-73 Marxà aquest darrer any a Puerto Rico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d’organista de la catedral de San Juan de Puerto Rico El 1874 es casà És autor…