Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a revistes especialitzades Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i de música religiosa

Estudià música als conservatoris de Boston i Leipzig Com a crític escriví en les principals publicacions especialitzades, entre les quals "Vox humana" i "Musical Herald" Fou editor del "Boston Courier" i, des del 1888, del "Boston Daily Advertiser" Fou redactor en cap de la University Encyclopaedia of Music El 1882 va ser nomenat cap del Departament de Teoria al Conservatori de Nova Anglaterra, on treballava des del 1880 Exercí la docència en diferents colleges de la mateixa ciutat El seu fill, Arthur Elson 1873-1940, escriví i edità diversos llibres sobre música i collaborà en…

El seu origen són les institucions benèfiques italianes per a orfes, on aquests rebien també, a partir de la meitat del segle XV, eduació musical Alguns d’aquests conservatoris italians esdevingueren, al llarg dels segles XVII i XVIII, escoles especialitzades d’una gran qualitat A la resta d’Europa i a Amèrica hom fundà institucions semblants a partir de la fi del segle XVIII París 1795, Praga 1811, Viena 1817, Rio de Janeiro 1841, Berlín 1865, Boston 1867 Als Països Catalans com a la resta de l’Estat espanyol els conservatoris són classificats en superiors, professionals i…

Vida Inicià els seus estudis a l’Escola Francesa de Barcelona amb Julie Sicard Posteriorment els amplià al Conservatori Superior de Música del Liceu, on fou deixebla, entre d’altres, d’Avellí Abreu, Frank Marshall i Felip Pedrell El 1920 debutà a París amb un recital, cinc anys després d’haver-ho fet a Barcelona El 1925 es presentà a la Sala Mozart de la capital catalana i un any després començà a difondre la música hispànica per a teclat d’autors del segle XVI especialment de Cabezón i contemporanis com M de Falla o J Pahissa Combinà la seva tasca concertística amb la docent, i exercí la…

En aquest últim cas, de vegades no és clara la distinció entre la crítica i l’estudi musicològic o l’anàlisi filosòfica d’una obra musical De tota manera, hom tendeix a considerar més pròpiament com a crítica els comentaris que apareixen en publicacions periòdiques, especialitzades o no Hom troba ja alguns comentaris crítics aïllats en alguns tractats del s XVI, com el Dodekachordon 1547, de Glareanus Al s XVII les polèmiques entre compositors com ara la suscitada entre Artusi i Monteverdi referents a la pràctica correcta en la composició i la interpretació incorporen molt del…

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’edat mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt interessat en la música de…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de la història i…

Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Amèrica…

Disposa d’una comissió internacional formada per historiadors de l’art, directors de museus, musicòlegs, iconòlegs i colleccionistes privats, que actua de consellera Concebut com una eina que faciliti la recerca, se serveix de les noves tecnologies per als seus catàlegs i reproduccions dels materials iconogràfics, i constitueix el corpus més complet de materials visuals per a l’estudi de la música Els seus treballs s’organitzen al voltant de dos projectes d’investigació l’inventari de l’art occidental, amb temes musicals des de l’any 1300 fins a l’actualitat, i un segon dedicat a temes…