Resultats de la cerca

Se n’estengué l’ús a Itàlia segles XVII-XIX, motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903 Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi , anomenat Farinelli 1705-82

S'estengué el costum d’escriure'n sèries de vint-i-quatre, o de dotze, com els de Chopin, Debussy, Rakhmaninov, Skr'abin, etc

Aparegué a la regió de Masòvia vers el s XVI, i més tard s’estengué per tot Polònia Fou introduïda en la música de concert per Chopin, que n'escriví un gran nombre per a piano

Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim

Els seus versos tenen un caràcter narratiu proper a la balada Sovint és acompanyat d’alguns instruments integrants del mariachi , com ara el guitarrón , el bandolón o l’arpa Com a dansa, s’associa principalment a la regió mexicana de Huaxtec La seva popularitat s’estengué també a altres països, com Guatemala i Veneçuela

Aparegué a Alemanya el 1489 i, amb formes molt variades, s’estengué arreu d’Europa Rar en la tessitura de 4', i més normal en la de 16', el cromorn de 8’ és el joc per excellència del teclat positiu en l’orgue clàssic francès Gairebé eliminat pel clarinet, l’eufon i l’oboè en l’orgue romàntic, modernament ha recobrat el seu paper de solista

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille

De caràcter simple i lleuger, solia ser escrita per a una sola veu amb acompanyament de llaüt, o per a quatre o cinc veus sense acompanyament El text rebia un tractament sillàbic i homofònic Durant la primera meitat del segle XVII fou el tipus de composició vocal més difosa a França La seva popularitat s’estengué més enllà de París i França i se’n publicaren reculls a Alemanya, Anglaterra i Holanda, sia en les versions originals en francès, o en traduccions o adaptacions a les respectives llengües

Estudià a Viena i a Ginebra, on des del 1892 fou professor del conservatori Ideà un mètode de gimnàstica rítmica ‘eurítmica’ per a infants, basat en la música Juntament amb el psicòleg Édouard Claparède, l’estengué per tot el món El 1910 fundà l’institut Jaques-Dalcroze a Hellerau Dresden, i més tard n'obrí un a Ginebra, que dirigí fins a la mort Deixà obres teòriques, com L’éducation par le rythme 1907, i òperes, com Sancho Panza 1897, concerts, cançons, etc Joan Llongueres i Badia, deixeble seu, n'introduí el mètode a Catalunya

En l’orgue és tant un joc de llengüeta lliure 8' com un joc labial obert i de talla estreta pedal de 16', o manual de 8’ o 4' La versió anglesa, que porta el nom d’eolina celeste, té els tubs construïts en fusta El timbre de l’eolina és dolç i suau, com és propi de l’orgue romàntic Fruit de l’orgueneria germànica del principi del segle XIX, més tard s’estengué al centre d’Europa i a Amèrica En l’harmònium, conegut també amb el nom d’arpa eòlica, apareix com a joc complementari 8', 4’ o 2'