Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
falsa relació
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació intervàl·lica entre dues notes successives de veus diferents que, segons la teoria clàssica, produeix un efecte auditiu xocant.
Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més…
celleta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció…
bloc
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de fusta que, ajustada a l’embocadura d’alguns instruments de vent, obtura parcialment l’entrada de l’aire i delimita l’escletxa o canal que dirigirà l’aire contra el bisell.
Tradicionalment és tallat en fustes poc deformables amb la humitat, com les de savina o cedre, per a evitar que, en reinflar-se amb l’alè, pugui esberlar el tub S’anomena també tascó
Rigoletto
Música
Òpera en 4 actes, amb música de G.Verdi i text de F.M.Piave (basat en Le roi s’amuse, de V.Hugo), estrenada a Venècia el 1851 (a Barcelona el 1853).
Rigoletto, bufó geperut, no pot evitar que la seva filla sigui seduïda pel llibertí duc de Màntua, i quan intenta de fer-lo assassinar fa matar la pròpia filla És una de les òperes de Verdi més populars
all’ottava
Música
Locució que, escrita a la partitura, és sinònim d’octava alta i indica que, des del lloc on apareix, la interpretació del text ha de transportar-se una octava alta.
Per tal d’evitar confusions, el tram a transportar sol ser indicat també per una línia puntejada sobre el pentagrama, i al final d’aquesta, el terme loco indica el final del transport En cas que el transport sigui a l’octava baixa, s’indica per ottava bassa
regulador
Música
Dispositiu de l’orgue que regula l’entrada d’aire als tubs per evitar distorsions en el so.
Fou inventat per ACavaillé-Coll 1842
rinforzando
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’interpretar reforçant el so de cada nota o acord, de forma individual.
Equival a sforzando , però amb la diferència que afecta totes i cadascuna de les notes del passatge indicat S’abrevia rinf o rinforz Cal tenir en compte la intensitat general de l’obra o el fragment que s’executa, per tal d’evitar canvis massa pronunciats s’ha de reforçar el so de sobte però en relació amb la dinàmica dels sons anteriors, sense brusquedat i sense crear un efecte de passar de piano a forte
chiavette
Música
Grup de claus que formaven part del sistema d’escriptura vocal dels segles XVI i XVII.
Les chiavette sol en 2a, superius do en 2a, altus do en 3a, tenor fa en 3a, bassus substituïen les claus habituals, chiavi naturali do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a, en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals També existien les claus greus, chiavi transportati do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a, l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del s XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l'organum, recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae…
dòric
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-S-T-T-T-S-T.
És el primer dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, anomenat per aquesta raó protus 'primer' També rep el nom de ’mode de re', perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions Moltes de les composicions de l’època barroca que presenten armadures dòriques no són sinó peces en mode menor en les quals falta un bemoll o sobra un diesi a l’armadura, alteració que es va afegint oportunament en el text musical L’expressió sexta dòrica s’aplica al 6è grau elevat del mode menor especialment quan no es tracta com a 6è grau ascendent el que s’eleva per evitar la 2a aug amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina