Resultats de la cerca

Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis També s’han conservat…

Membre destacat d’una família anglesa de músics d’origen irlandès, durant la seva joventut conegué J Blow i H Purcell a Londres Fou organista, successivament, a les catedrals de Gloucester 1679-81, Winchester 1682-92 i Salisbury 1692-98 El 1698 viatjà a Dublín, on fou nomenat organista de la catedral de Saint Patrick El 1719 fou substituït en el càrrec pel seu fill Ralph Roseingrave compongué una quantitat modesta de música religiosa, en què destaca l' anthem titulat Lord, thou art becom gracious , obra curosament elaborada i de notable poder expressiu Els historiadors de la…

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano seguint el mètode exposat per CPE Bach en el Versuch über die whare Art das Klavier zu spielen 'Assaig del veritable art de tocar el clavicèmbal' Estigué actiu a París des del 1758, ciutat on arribà a ser un clavicembalista i pianista molt reputat Les primeres obres per a piano que concebé a París foren les vuit sonates per a tecla 1763-64, que influïren el jove WA Mozart En el prefaci de la publicació d’aquestes obres, l’autor expressà la voluntat que fossin útils tant per a clavicèmbal com per a clavicordi i pianoforte Eckard gaudí d’…

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les…

Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys…

Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a Londres davant de…

Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…

Vida Reconegut com un dels màxims representants de la música anglesa del segle XX, creà una obra immensa escrita en un particular llenguatge musical que el convertí en un dels personatges més interessants de la història de la música occidental del segle XX Anys de formació Nascut en una família anglesa benestant aficionada a la música, demostrà un talent precoç que portà la seva mare a presentar-lo al compositor Frank Bridge durant la celebració del Festival de Norwich el 1924 Des de cinc anys el petit Benjamin, sense cap mestre, havia estat component diferents obres que despertaren la…

Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…