Resultats de la cerca

Estudià a Stuttgart i al seminari protestant de Tübingen Després d’una etapa com a preceptor fou professor a les universitats de Jena, Heidelberg i Berlín, de la qual esdevingué rector Com totes les altres arts, la música tingué una parcella en el sistema filosòfic de Hegel No obstant això, per a aquest pensador, el sentit filosòfic de la música només es constitueix quan es descobreix el seu contingut com a moment del desplegament de l’ésser en si i per a si l’Absolut o l’Esperit Al costat de la inflamació metafísica de la música que suposà el romanticisme…

La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva allusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República , oferia una visió en la qual la Necessitat…

Poeta romàntic, fou deportat a Sibèria perquè participà en la insurrecció dels decabristes del 1825 Artista polifacètic, amb preocupacions socials i d’una certa tendència paneslavista en una primera època, es dedicà a la novella i a l’assaig filosòfic Russkije xnoci , ‘Nits russes’, 1844, a la poesia l’almanac Mnemosina , 1824-25 i a la literatura de ficció Kosmodrama , 1840 Salamandra , 1842 La novella 4338 god ‘L’any 4338’, 1926 és una de les primeres obres utòpiques russes Conreà el gènere històric Iordan Bruno i P'otr Aretino Sebastian Bakh Participà en la fundació dels…

Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric, filosòfic…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat estructural…

Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una…

El concepte es refereix principalment a la música instrumental, encara que no és estrany parlar de trets programàtics en la música vocal o, si més no, en el seu acompanyament El terme ’programa’ fou utilitzat per primera vegada per F Liszt per a definir els textos que es trobaven en les partitures o que es lliuraven al públic dels concerts "per protegir l’oient d’una interpretació poètica errònia i dirigir la seva atenció cap a la idea poètica de la totalitat de l’obra o d’una part d’aquesta" Un exemple clar de programa en aquest sentit el donen els títols dels moviments de la…

Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…

Format pel cantant i guitarra solista Syd Barret 1946-2006, substituït el 1969 per David Gilmour 1946, el teclista Richard Wright 1943-2008, el baix Roger Waters 1943 i el bateria Nick Mason 1944, la seva música es caracteritza per la recerca sonora amb instruments electrònics Grup pioner durant la dècada dels setanta i els primers anys vuitanta de l’anomenat rock psiquedèlic  —caracteritzat per efectes sonors, reverberacions, distorsions, jocs de llums i projecció de diapositives en ple concert—, les lletres de les seves cançons també foren innovadores pel seu to, sovint, filosòfic…