Resultats de la cerca

Fou un dels iniciadors de la música oberta, en la qual intervé l’atzar com a mètode de composició, i dels happenings musicals la seva estètica fou influïda pel budisme zen Entre les seves obres musicals cal esmentar The Season 1949, Atlas Eclipticalis 1961, Thirty Pieces for Five Orchestras 1981, Music for Marcel Duchamp 1991, Concert for Piano and Orchestra 1993, Music of Changes Books I-IV 1996, Litany for the Whale 1998 i Sonates & Interludes 1999, treballs de gran dificultat tècnica És autor de Silence 1961, conjunt d’assaigs…

Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967

Vida A partir de catorze anys estigué al servei de la cort prussiana, en la qual romangué fins el 1700 El 1704 ja residia a Londres, on treballà com a violinista i, més tard, com a clavecinista al Drury Lane Theatre Fou en aquest teatre que entre el 1707 i el 1716 presentà diverses mascarades, entre les quals destaquen Venus and Adonis 1715 i Apollo and Daphne 1716 El 1713 obtingué el títol de doctor en música per la Universitat d’Oxford i pocs anys després fou nomenat director musical del duc de Chandos, per a la capella del qual compongué un magníficat i diversos anthems Després del gran…

Fou professor a la Universitat de Princeton Ha compost en sistema dodecatònic música de cambra Composition for 4 instruments , 1948, peces de piano amb acompanyament de cinta magnètica Reflections , 1974 i música electrònica Composition for Synthesizer , 1961

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a…

Vida Publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1597 Durant algun temps estigué al servei del cortesà Edward Darcye El 1598 fou nomenat organista del Winchester College, i mentre ocupà aquest càrrec compongué alguns dels seus millors madrigals, que foren publicats en dos volums, Balletts and Madrigals to Five Voyces, with One to 6 Voyces Londres, 1598 i Madrigals of 5 And 6 Parts, apt for the Viols and Voices Londres, 1600 Cap al 1602 era a la catedral de Chichester com a organista i informator choristarum El mateix any obtingué el títol de batxiller en música per la…

Amplià estudis de piano a Berlín amb EPetri, i posteriorment es dedicà a l’ensenyament 1932-34 Les seves composicions, en les quals és palesa l’empremta de les teories de PHindemith, són escrites en un estil neoclàssic de gran perfecció formal D’entre la seva producció cal destacar les tres simfonies, A Garland for the Queen 1953, per a cor, el ballet Madame Chrysantheme 1955 i Concerto for 10 Instruments 1961

Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…

A tretze anys formà el seu primer grup de rock El 2001, com a vocalista del grup Holland Park, publicà els discs Welcome to Holland Park 2002 i Things Were Easier When we Played Music 2004 Aquest any abandonà el grup i enregistrà 7 Songs for a Sleepless Night seguit d’ Esgarrapada 2006, Si els dits fossin xilòfons 2007,  Eufòria 5 - Esperança 0 2009, pel qual rebé el premi Enderrock al millor disc pop-rock de l’any, Fins que la mort ens separi 2011,  Sacrifiqueu la princesa 2014, 7 songs for an endless night 2016,  Carn, os i tot inclòs 2017,  Cançons robades 2018…

Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1952 amb una tesi sobre la música vocal i instrumental a Okinawa Japó Fou professor al Wellesley College 1942-43 1946-57 i al departament de música de la Universitat de Nova York, del qual esdevingué catedràtic el 1971 També participà des de diferents càrrecs en diverses societats musicològiques, entre les quals la Societat Americana de Musicologia 1966-68 Els seus treballs d’investigació abracen la musicologia històrica, l’etnomusicologia i les aplicacions de l’ordinador al camp de la musicologia Entre les seves obres destaquen, a part de la seva…