Resultats de la cerca

El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor, Michael Boder

La primera temporada s’inaugurà el 16 de gener de 1985 al Palau de la Música Catalana Des de llavors, Ibercamera s’ha convertit en una de les ofertes de música clàssica més prestigioses, no solament de Catalunya sinó també d’Europa Pels seus concerts hi han passat les formacions orquestrals més prestigioses, directors de fama internacional i solistes d’alt nivell El seu repertori ofereix música simfònica, de cambra i coral, i inclou des de la música barroca fins a la contemporània Entre els músics i les formacions més notables que han actuat en els concerts…

També s’aplica a les formacions musicals amb nou components Les combinacions d’instruments que poden integrar un nonet són diverses trio de corda, contrabaix i quintet de vent quartet de corda, contrabaix i quartet de vent formacions de vent i corda amb piano, etc L’obra més representativa del repertori de nonets -d’altra banda, no gaire extens- és l’opus 31 de L Spohr per a violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot Altres compositors del segle XIX que han escrit nonets són JG Rheinberger opus 139, Ch Standford opus 95, etc, i, del…

Estudià trompa i composició al Royal College of Music de la seva ciutat natal, on rebé ensenyances de M Seyber i R Vaughan Williams Fou contractat com a trompa en diferents formacions, com ara la Royal Philharmonic Orchestra, i el 1944 inicià la seva carrera com a director Els anys 1947 i 1948 fou assistent de Th Beecham i després passà a l’English Opera Group, on treballà entre el 1948 i el 1956 Després d’una intensa activitat amb formacions com l’Orquestra Escocesa de la BBC 1960-65, la Simfònica de Göteborg 1968 o l’Acadèmia de la BBC 1974-77, passà a la docència…

Format al Conservatori de Música de Barcelona en les disciplines de flauta, harmonia i contrapunt, aprofundí el seu interès pels nous mitjans compositius al Conservatori de Basilea Estudià composició amb Gabriel Brncic S’interessà per la música electrònica a través dels seus contactes amb el laboratori de música electrònica Phonos i conegué compositors com Witold Lutosławski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Luis de Pablo i Heinz Holliger Fou guardonat amb diversos premis i mencions de composició, com ara el primer premi del desè Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la formació a Anvers, amb WBoeykens, i a la Guildhall School of Music, de Londres Com a solista, ha tocat sota la batuta de directors com Marriner, Entremont, Roždestvenskij i Maazel, i és primer clarinet de l’Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València Part important de la seva trajectòria està vinculada amb la música de cambra, àmbit en el qual ha collaborat amb formacions com els quartets Tokio, Brodsky o Endellion El 2005 creà el seu propi grup, el conjunt instrumental de vent Moon Winds Els…

Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació…

Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en…

Estudià al conservatori de Moscou El 1980 guanyà el concurs Jean Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, el Čajkovskij de Moscou L’any següent, desertà i fugí als Estats Units El seu repertori abraça des de la música barroca —que interpreta amb rigorosos criteris històrics— fins a la creació contemporània, el jazz o les músiques improvisades Ha tocat sovint amb les formacions d’època Il Giardino Armonico, Orquestra Revolucionària i Romàntica i The Age of Enlightenment, i amb el clavecinista Ottavio Dantone, amb qui ofereix una notable lectura de Bach Gran especialista en el repertori…

Inicià la seva carrera com a violista després d’haver estudiat al Conservatori de Moscou amb Borisovskij Els anys quaranta i al començament dels cinquanta tocà en formacions de cambra, com a membre integrant del Quartet de Moscou i de vegades formant conjunt amb Emil Gilels o Mstislav Rostropovič El 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Moscou, que ell mateix dirigí, principalment dedicada a la música barroca, però complementada amb música d’autors del segle XX Emigrat a Occident 1977, fou director artístic de l’Orquestra de Cambra d’Israel 1978-81, director principal de l’…