Resultats de la cerca

El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents

Molts dels exemples de Th Tomkins, J Blow, GF Händel i altres compositors són estilísticament molt similars a la fantasia, el verse , les variacions corals, la fuga o el preludi i fuga De fet, fou molt habitual l’ús de l’estil fugat, amb preludi o sense, com es troba ja en la primera composició que portà el nom de voluntary , continguda en el Mulliner book ~1560, de R Alwood Durant el segle XVIII la majoria de voluntaries s’estructuraren en dos moviments, però també n’hi ha exemples en tres i quatre moviments

Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata

Aparegué en l’òpera de l’escola veneciana s XVII en forma binària un temps lent i un altre allegro Aquest model passà a França per obra de Lulli, i formà l’anomenada obertura francesa , on la part allegro era un fugat i després tornava el temps lent del principi A Itàlia adquirí forma ternària allegro-adagio-allegro i contribuí a la formació de la simfonia, nom amb el qual hom anomenà sovint l’obertura fins al s XIX Són especialment cèlebres les de Mozart, Rossini, Weber, Beethoven, Gluck, etc També n'hi ha, al s XIX, d’escrites com a peces de concert, com les de Mendelssohn

Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions…

És emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions, per a manifestar l’acord i l’adhesió amb allò que hi ha estat dit En l’ordinari de la missa, apareix al final del glòria i el credo En les misses polifòniques sol unir-se al Cum Sancto Spiritu al final del glòria i al Et vitam venturi sæculi al final del credo per formar seccions musicalment independents, gairebé sempre -almenys a partir del segle XVII- en estil fugat També pot ser tractat, dintre i fora de la missa, com a text únic d’una secció independent, per exemple el final d' El Messies de GF Händel En la…

Entre el 1693 i el 1695 fou organista de Saint-Denis a París, i des del 1697, de la catedral de Reims, càrrec aquest darrer que ocupà fins a la seva mort El 1699 publicà el Premier livre d’orgue , que inclou nou grups de peces les quatre parts de l’ordinari de la missa i cinc himnes Cada grup s’inicia amb un cantus firmus en notes de llarga durada, seguit d’un moviment fugat i diverses peces més entre duets, récits i diàlegs Aquesta obra es caracteritza per una extraordinària complexitat contrapuntística i unes expressives ornamentacions El mateix JS Bach en fou un gran admirador…

Probablement estudià orgue amb Gerhard Preisensin El 1684 fou nomenat organista de la Marienkirche a Halle, on romangué la resta de la seva vida A més dels seus deures com a organista, dirigia el cor i les interpretacions musicals de l’església Fou també un prestigiós professor i tingué alumnes destacats, com Gottfried Kirchhoff, Johann Gotthilf Krieger, Johann Gotthilf Ziegler i fins i tot GF Händel La producció musical de Zachow és extensa Escriví unes 100 cantates religioses, de les quals només s’ha conservat una tercera part Algunes són compostes a partir de textos presos literalment de…

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…