Resultats de la cerca

Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…

Format amb V Romero i J Talens, continuà els seus estudis al Conservatori de València i al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Panyella Ha estat solista de la Banda Municipal de Madrid L’any 1977 ingressà per oposició al Cos de Músiques Militars Des del 1993 és membre de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, de la qual és assistent solista Forma part de diversos grups de cambra com el Quintet de Vent Harmonia 1986 i Barcelona 216 1987, especialitzats en música contemporània, amb els quals ha fet nombrosos enregistraments És coautor d’un disc de…

Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza, escriví articles de crítica musical a “El Mercantil” i “La Correspondencia de Valencia” i collaborà a Radio Nacional de España a València Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música Collaborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes

Fou nen de cor de la capella del Collegi de Corpus Christi, a València, i estudià piano amb Just Fuster Amplià estudis als conservatoris de Madrid i París amb Malthius i fou professor de piano del de València Autor de sarsueles, com La cruz del huérfano, El hermanito Juan i El taumaturgo de Nápoles Escriví peces per a piano de caràcter romàntic balades, estudis, nocturns i masurques, i obres per a l’ensenyament del piano

Es formà a Bocairent amb Francesc Miralles i amplià els seus estudis a València, on fou deixeble, entre altres, de Just Fuster, de Pasqual Pérez i de Josep Piquezar Visqué uns quants anys a Madrid, on es dedicà amb èxit a la direcció d’orquestra, especialment d’obres líriques A partir del 1880 s’establí a València i ingressà com a professor del conservatori Fou un dels fundadors de la Societat de Concerts Artisticomusical És autor de les sarsueles El favorito i Entre bobos anda el juego i de la comèdia de màgia El pacto con Satanás Compongué nombroses peces, que pertanyen al…

Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan…

Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la…

El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys enregistrà una…

Fill d’un fuster, des de molt jove mostrà inclinació cap a la música i els seus pares l’enviaren a Besiers perquè seguís els estudis acadèmics i musicals Altra vegada al seu poble natal, aprengué l’ofici patern, tasca que compaginà amb la de pianista durant les festes locals El 1923 formà el que fou el primer conjunt de jazz de les comarques gironines, l’AS d’Anglès Amb el temps, el nombre de músics del conjunt anà augmentant fins a convertir-se en una cobla orquestra Acabada la Guerra Civil Espanyola, Masats s’establí a Barcelona Allí entrà en contacte amb el món sardanista i…