Resultats de la cerca

Destacà sobretot per la seva música operística Tingué un aprenentatge principalment religiós, molt probablement a càrrec del seu pare, Caspar Conrad, organista a la ciutat d’Öettingen, a Alemanya, i com a cantor al cor de la capella de la cort El 1671 fou nomenat director musical de la cort, per a la qual ja havia compost algunes obres escèniques per a ocasions especials, avui perdudes, i l’any 1683 obtingué el càrrec de mestre de capella del marcgravi Joan Frederic d’Ansbach El 1686, en morir aquest príncep, es dissolgué l’orquestra, i el 1687 fou contractat com a mestre de capella del duc…

Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc

Fou organista a Sant Joan de Lüneburg És considerat un dels precursors principals de Johann Sebastian Bach, sobre el qual influí Els seus preludis corals es caracteritzen per la riquesa de figures del cantus firmus i pels ornaments inspirats en la música francesa de clavecí Autor de preludis i fugues i d’un capritx orgue, de suites clavecí, d’una passió segons Lluc, etc

Vida Malgrat la seva ascendència escocesa, sempre es considerà alemany Entre el 1663 i el 1669 estudià amb JB Lully i altres mestres a París A partir del 1680 viatjà a Itàlia per estudiar amb B Pasquini a Roma i també tingué l’oportunitat d’escoltar els concerti grossi d’A Corelli Des del 1690 fou mestre de capella del bisbe de Passau Muffat fou un compositor rellevant de música instrumental, la importància del qual rau en el fet d’haver estat pioner en la introducció dels estils francès i italià a Alemanya Una de les seves contribucions més notables fou facilitar informació detallada als…

Estudià a les universitats d’Erfurt i de Wittenberg 1512-14, on s’impregnà del ferment intellectual que precedí la reforma Els tres anys següents aprengué en aquesta ciutat l’ofici d’impressor amb un oncle seu El 1518 anà a Leipzig, on esdevingué cantor de la Thomaskirche, i hi publicà una Missa de Sancto Spirito , única obra seva coneguda Les simpaties de Rhau per Luter, cada cop més evidents, el situaren en una posició insostenible a Leipzig, i el 1523 tornà a Wittenberg, on romangué la resta de la seva vida dedicat a l’ofici d’impressor La vinculació personal de Rhau amb el luteranisme…

Quan era un infant formà part del cor de la capella de l’arxiduc Leopold a Alsàcia i el 1622 ja era tercer organista del príncep del Tirol a Innsbruck Viatjà per Itàlia i, en 1626-28, estudià a Venècia i a Roma El 1630 fou nomenat primer organista a Innsbruck, i el 1635, organista i mestre de cor a la cort de Munic De Piscator només s’ha conservat completa una collecció de trenta-dos motets a una i quatre veus, inclosos en la seva Quadriga musica 1632 Les obres més notables d’aquest volum són les d’una sola veu, que revelen la influència d’Alessandro Grandi La resta de les peces són escrites…

Estudià amb J Scheffler a Magdeburg i amb J Schelle a Leipzig Cantà com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel del 1686 al 1689, any a partir del qual fou mestre de capella del duc de Slesvig-Holstein En 1695-97 exercí provisionalment el càrrec de mestre de capella a Coburg Altra vegada a la cort de Wolfenbüttel, hi actuà com a cantant d’òpera i fou professor de cant La producció musical d’Österreich comprèn música sacra i profana Dins la música sacra sobresurten les cantates, que es caracteritzen pel fort contrast entre passatges per a solista amb acompanyament de baix continu i…

Durant la seva joventut fou cantor en el cor de la cort del príncep elector Lluís V, a Heidelberg Home d’interessos variats, en aquesta mateixa ciutat cursà els estudis de llengües antigues a la universitat i, parallelament, seguí estudiant música El 1531 es desplaçà a Ingolstadt i inicià la carrera de medicina, estudis que prosseguí a Wittenberg entre el 1534 i el 1539 A partir del 1539 exercí de metge a Amberg i començà la seva tasca d’editor amb la publicació de Frische teutsche Liedlein , la seva obra més notable, que ha servit de referència per a conèixer la música vocal alemanya del…

Estudià a la Universitat de Leipzig, ciutat on residí la resta de la seva vida El 1596 fou nomenat organista de l’església de la universitat, institució de la qual arribà a ser director musical El 1625 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Tomàs, i mantingué els dos càrrecs fins a la seva mort Durant la seva vida professional treballà al costat de músics com Sethus Calvisius o Heinrich Schein Publicà diverses obres que foren molt apreciades pels seus contemporanis Entre la seva producció destaquen diverses colleccions d’himnes i motets de sis a vuit veus, un recull de quodlibet a…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on rebé lliçons de Willy Hess 1912-15 Fou professor d’aquesta mateixa institució entre el 1923 i el 1926 i del 1931 al 1943 A divuit anys fou nomenat primer violí de l’Orquestra Filharmònica de Bremen S’exilià d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el 1943 substituí Carl Flesch com a professor del Conservatori de Lucerna Enregistrà obres de WA Mozart, L van Beethoven, J Brahms i F Mendelssohn en companyia de grans intèrprets, com els pianistes G Solti, W Kempff i E…