Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
schottisch
Música
Dansa en cercle, de metre binari simple i tempo ràpid, popular a Alemanya durant el segle XIX.
Segons alguns estudiosos C Sachs, fou fruit de l’adopció per l' écossaise de certs girs característics del vals Similar a la polca però amb un tempo més lent, fou introduïda a Anglaterra amb el nom de german polka A França, amb els noms de schottische bohème o polka tremblante fou conegut, també, un tipus particular de polca Al final del segle XIX es popularitzà a Espanya amb el nom de xotis chotis en castellà
Els Surfing Sirles
Música
Grup català de rock fundat el 2006.
Sorgí de la unió de Martí Sales veu i guitarra, Guillem Caballero teclats i cors, Uri Caballero guitarra i Xavi García bateria El nom del grup alludeix a la cultura gitana sirla significa “navalla” en romanó i a la música surf Debutà amb el disc LP 2010, orientat cap a un rock de garatge de sonoritat crua, amb influències del soul i amb un llenguatge que barreja girs colloquials i cultes, amb cites a J V Foix i Joan Maragall El 2011 publicaren el segon disc, Romaní, semen i sang
Waldemar Thrane
Música
Violinista i compositor noruec.
Inicià els estudis de violí a la seva ciutat natal amb H Groth, que més tard perfeccionà a París amb Pierre Baillot A la capital francesa també fou alumne d’A Reicha, que l’inicià en el camp de la composició Havent completat la seva formació, retornà a Oslo, on destacà com a director d’òperes al Liceu Musical i també com a intèrpret virtuós del violí Dins el catàleg de la seva obra cal destacar, sobretot, el singspiel Fjeldeventyret 'Aventura a la muntanya', 1824, sobre un text de HA Bjerregaard Aquesta obra mostra una personal adaptació del folklore noruec gràcies a una convincent assumpció…
dominant

Exemple 1 - F. Mendelssohn: Sinfonia núm. 4 ’italiana', II Andante con moto
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
El cinquè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 5) i l’acord tríada perfecte major format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana V).
La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’acord…
gir melòdic
Música
Conjunt de trets melòdics que, de manera relativament independent d’altres factors com el ritme, el metre o l’harmonia, són prou definits per a tenir una identitat pròpia.
Aquesta independència d’altres paràmetres musicals fa del gir melòdic un concepte més general, més abstracte que el de motiu Tot i que es tracta d’un tema poc estudiat, seria possible establir-ne una classificació Aquesta podria seguir criteris molt generals basats en moviments concrets dins l’escala diatònica, tot acostant-se, per una banda, a les categories de brodadura, doble brodadura, appoggiatura , etc però sense les implicacions harmòniques i mètriques que tenen, i, per l’altra, a les classificacions dels ornaments mordent, grupetto , etc, o bé criteris més concrets que impliquin…
nota cambiata
Música
Nota estranya en situació mètrica dèbil que és abandonada per un salt de 3a descendent després del qual esdevé un moviment conjunt ascendent (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat estudiat per K…
Ignacio María Cervantes Kawanag
Música
Compositor cubà.
Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i…
copeo
Música
Dansa popular mallorquina animada i en ritme ternari (3/8).
Es creu que deriva de la jota Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles El compàs és ternari, mentre que el del…
Joan Massià i Prats

Joan Massia i Prats
© Fototeca.cat
Educació
Música
Violinista, pedagog i compositor.
Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a solista amb l’…
,
nota estranya/nota real
Música
Caracterització de les notes en funció de si pertanyen (nota real) o no pertanyen (nota estranya) a l’acord que en el moment de la seva aparició regeix l’harmonia.
Nota real © Fototecacat/ Jesús Alises Les notes reals, és a dir, les notes que formen part de l’acord, coincideixen amb els elements constitutius d’aquests acord Les notes estranyes, atès que són les notes que no pertanyen a l’acord, reben una justificació de tipus melodicoornamental De fet, tant la brodadura , com l’ appoggiatura , l’ anticipació , l’ escapada , la nota cambiata , la nota de pas o el retard permeten que les diferents veus no restringeixin el seu recorregut melòdic a les notes de la tríada exemple 1 Així mateix, l’ús de les notes estranyes suposa un increment de l’activitat…