Resultats de la cerca

Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el compositor M…

Estudià amb Rimskij-Korsakov 1879-81 Fou professor des del 1899 i director 1905-28 del conservatori de Peterburg Fou considerat un continuador del nacionalisme musical del grup dels Cinc, tot i la profunda influència occidental que la seva música revela És autor de ballets, com Raimonda 1898 i Les Estacions 1900, nou simfonies, suites , dos concerts per a piano i orquestra i un per a violí i orquestra 1903 El 1928 anà a residir a París, on en l’època de Diaghilev contribuí a fer conèixer la música russa

L’integraven el mateix Eduard Toldrà i Josep Recasens com a primer i segon violins, el viola Lluís Sánchez i Antoni Planàs al violoncel La formació interpretà la integral dels quartets de L van Beethoven en un cicle que organitzà Amics de la Música a Barcelona El seu repertori incloïa obres de Beethoven, J Brahms, C K’ui, C Debussy, A Dvorák, A Glazunov, F Mendelssohn, WA Mozart i R Schumann, entre altres autors

Aquesta denominació prové del títol novelletten que R Schumann donà al recull de vuit peces breus per a piano que integren el seu opus 21 1838 Com altres peces característiques del segle XIX impromptu , fantasia, balada, etc, peça de caràcter , la novellette no implica una determinada estructura formal, sinó que respon, segurament, a algun motiu o estat d’ànim que inspirà la seva composició Posteriorment, altres compositors, com NW Gade, A Glazunov o F Poulenc, han donat també el nom de novellette a obres seves, sobretot per a piano

Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions…

Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb N Rimskij-Korsakov, A L’adov i A Glazunov Fou membre de l’equip executiu de la Unió de Compositors Soviètics i de l’Organització de Compositors de Leningrad Entre els seus alumnes destacà D Šostakovič De Rimskij-Korsakov adoptà l’interès per assimilar la música folklòrica i desenvolupar les possibilitats tímbriques de l’orquestra La presència d’aquesta música popular es manifestà en obres com Strastnaja sed’mica 'Setmana Santa' o la Simfonia núm 5 Precisament aquest ús de la música popular representà la contribució més important de…

Fill natural del príncep Guedeonov Formà part del Grup dels Cinc, fundat per Milij Aleksejevič Balakirev La seva producció és escassa, però és considerada entre les obres mestres de la música russa La Primera simfonia 1867 mostra la influència de Schumann La seva obra principal és l’òpera El príncep Igor 1869-87, en la qual treballà, amb intermitències, al llarg de 18 anys, i n'escriví també el llibret No pogué acabar-la, i foren els seus amics Nicolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov i Alesksandr Konstantinovič Glazunov qui ho feren És la primera epopeia musical russa que abraça…

Estudià filologia i música a Sant Petersburg, on fou deixeble de N Rimskij-Korsakov i A Glazunov, entre d’altres Posteriorment amplià la seva formació a Munic, al costat de F Mottl Entre el 1908 i el 1918, novament a Sant Petersburg, dirigí òpera i ballet En 1922-25 fou professor del Conservatori de Moscou i del 1926 al 1929 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad El 1929 fugí de l’URSS i s’establí a Dinamarca, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Copenhaguen 1929-32 Després de passar per Anglaterra es traslladà als Estats Units, on es naturalitzà…

Començà els estudis de violí a la seva ciutat natal i es perfeccionà a Bucarest amb Stefan Gheorghiu El 1969 rebé el primer premi del Concurs Long Thibaud de París, i un any després guanyà el George Enescu Quan només tenia setze anys es presentà amb l’Orquestra de la Residència de la Haia El 1972 Leopold Stokowski la convidà a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov amb la London Symphony Orchestra Ha estat invitada per les orquestres més importants dels EUA i Europa, i també ha fet gires pel Japó, Israel i l’Amèrica del Sud Ha fixat la seva residència a Strasburg Ha…