Resultats de la cerca

Fill d’un orguener, el 1792 s’installà a Viena amb el seu germà Leonhard i es guanyaren la vida com a professors de música i constructors d’instruments automàtics Johann Nepomuk es feu més cèlebre a causa de la invenció del panharmonicon , instrument automàtic que incloïa flautes, trompetes, percussió, clarinets, violins i violoncels El mecanisme es basava en uns pesos que actuaven sobre uns cilindres El presentà a Viena el 1804 i aviat l’invent fou conegut més enllà de les fronteres austríaques El 1808 fou nomenat mecànic de la cort imperial Mälzel, però, passà a la posteritat per la difusió…

Fou creat per Joan Garriga després de la dissolució de Dusminguet Integren el grup, a més de Garriga cantant i acordió, Miguel Serviole guitarra, Pep Terricabras bateria, Elidys Vega piano elèctric, Antoni Carbonell guitarra, Marià Roch baix elèctric i Flor Inza percussió Destaquen per les seves originals versions de la rumba, que combinen amb altres estils, entre els quals el dub variant electrònica del reggae , la cúmbia i altres músiques caribenyes, el blues i el rock El 2006 publicaren el primer disc, Clavell morenet , i posteriorment iniciaren una gira per Catalunya i diversos països d…

El 1874 ingressà a l’escolania de la capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona Al cap de dos anys entrà, segons afirma B Saldoni, a la capella de la catedral, llavors sota el mestratge de Josep Marraco A onze anys inicià els estudis de violí amb Francesc Forns i els de piano amb Càndid Candi Vers el 1885 anà a ampliar estudis de piano al Conservatori de París, on fou alumne de M Mathis i de ChA de Bériot, tot seguint el camí de tants pianistes catalans que passaren per la capital francesa La seva carrera fou molt brillant el 1888 obtingué el primer premi del concurs del…

Graduat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Pennsilvània, Wharton School, on conegué Jay Livingston, amb qui establí una estreta amistat i una bona entesa per a crear junts temes musicals per al cinema i la televisió Aprengué a tocar alguns instruments, tot i que en les composicions s’encarregà sempre de les lletres A final dels anys trenta s’establí a Nova York i juntament amb Livingston escrigué algunes peces per a productors de Broadway, com G'bye now i Son's O Run Els èxits assolits feren que la Paramount els contractés el 1945 A Hollywood, guanyaren tres Oscar el…

Vida Rebé una educació acurada i cresqué envoltat per l’ambient refinat de la seva mare, la comtessa polonesa Josephine Radolinska Quan encara era molt jove la família es traslladà a Venècia El 1853 entrà al Conservatori de Música de Milà, on estudià estètica, piano, violí i composició amb A Mazzucato Sembla que fou un estudiant més aviat mediocre, excepte pel que feia a la literatura, la seva gran passió Al Conservatori de Milà establí amistat amb Franco Faccio , un altre estudiant, amb la collaboració del qual compongué la cantata Le sorelle d’Italia 1861, que obtingué un gran èxit i amb la…

Vida Fou un dels més prolífics i destacats representants de l’escola de madrigalistes italians de la segona meitat del segle XVI Els seus madrigals, especialment els publicats cap al 1585, destaquen pels seus trets virtuosístics i per la gran capacitat de transmetre el rere fons psicològic del text Estigué fortament influït per l’obra de Cipriano de Rore i d’Andrea Gabrieli Fou el principal responsable de la reformulació del madrigal pastoral italià Es formà a Brescia al costat de Giovanni Contino, que abans havia estat al servei de la família Gonzaga a Màntua Cap al 1574 es traslladà a Roma…

Vida Fill del filòsof vienès, Rudolf Eisler, la seva família es traslladà a Viena Cursà estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat i més tard fou alumne d’A Schönberg i d’A Webern a la Musikakademie 1919-23 Durant aquests primers anys es feu càrrec de la direcció dels cors obrers Karl Liebknecht i Stahlklang So d’acer i entrà com a corrector de proves a l’editorial musical Universal Edition, on conegué el compositor txec Alois Hába La gran obra de joventut, la Sonata per a piano número 1 1923, és de plena adscripció atonal i fou estrenada el 1924 a Viena En un escrit d’aquells anys…

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…