Resultats de la cerca

Si, com és probable, el terme "organista" es refereix al fet que Lucas havia escrit organa , una de les formes més primitives de la polifonia medieval, llavors la nota es converteix en el primer indici de la pràctica de la polifonia antiga en tot el territori ibèric

Servia per a mesurar els intervals musicals

Al s XVI foren cèlebres els arranjaments per a llaüt de motets i madrigals polifònics també ho foren els de clavecí al segle següent Sovint no reprodueixen fidelment l’original a causa de l’excessiu adornament defantasia, tal com s’esdevingué sobretot al s XIX

Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono , amb finalitat cerimonial En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus Entre el 1685 i el 1800 aquests…

Pertanyia a una important nissaga de cantants -el seu pare era el tenor Domenico Ronconi, que havia actuat al teatre de la Scala i havia estat també un conegut mestre de cant- Rebé els ensenyaments del seu pare, igual que els seus germans, els barítons Sebastiano i Giorgio Ronconi, el qual havia d’esdevenir el més famós de la família cantà en l’estrena d’algunes de les òperes de G Donizetti i G Verdi Felice no es dedicà, però, a l’òpera, sinó que fou principalment professor de cant, activitat en què assolí un notable prestigi

També s’anomenava proportio dupla Modernament ha mantingut aquest sentit de tempo viu aplicant-se a la blanca i s’utilitza tant per a designar el compàs de 2/2 indicat també amb el signe C com per a indicar que un compàs de 4/4 o C s’ha d’interpretar prenent com a pulsació de referència la blanca

El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…

A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill Richard Franko…

Havia format part de diverses cobles, entre elles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal Fundador de les cobles Unió Artística i Amoga, de Vidreres, havia estat collaborador de l’Orquestra Pau Casals Deixà escrites nombroses sardanes, algunes d’elles de lluïment de tenora

La b , en la notació musical, és l’origen dels accidents, puix que el si fou la primera nota alterada era indicat amb una b arrodonida molle , si havia de sonar en bemoll , i amb una b quadrada quadratum , si havia de sonar en becaire o natural