Resultats de la cerca

Fou organista de Saint Vincent de Paul a París Compongué per a orgue Heures mystiques 100 peces, Suite gothique, Fantaisie dialoguée amb orquestra i altres obres És autor, també, d’una Symphonie en fa , de Variations symphoniques violoncel i orquestra, de música de cambra, d’una Rhapsodie carnavalesque piano a 4 mans, etc

Segon gran premi de Roma per la cantata La sirène 1908 Es dedicà a l’ensenyament i ha estat mestra de gran part dels més notables compositors del s XX Des del 1948 fou directora del Conservatoire Américain de Fontainebleau Compongué obres orquestrals, música de cambra, d’orgue, cançons Les heures claires , 1909-22, etc

Es formà a l’Escola Niedermeyer de París, on ingressà el 1871 Allí fou deixeble de Gustave Lefèvre i Eugène Gigout En acabar els estudis el 1881, accedí al càrrec d’organista segon a Saint-Vincent-de-Paul de Pa- rís Compositor hàbil i organista excellent, assolí la fama gràcies sobretot a la seva obra per a orgue Entre les peces per a aquest instrument destaquen la Suite gothique 1895 i Heures mystiques 1896 Pel que fa a la resta de la seva producció, han guanyat certa fama les Variations symphoniques 1893 i la Sonata per a violoncel i piano 1897

Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk orgue i Willy Burkhard composició i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes 1970-92 Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ 1978-79 o Sept heures…

Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva activitat crítica…

Membre d’una família de músics activa al segle XVIII, el 1717 Aubert era conegut com a mestre de dansa i violinista en diversos cabarets de París, i ja havia escrit nombrosos ballets i comèdies Dos anys més tard, coincidint amb la publicació del seu primer llibre de sonates per a violí, entrà al servei del duc de Borbó, per a qui compongué Fête royale i el Ballet des XXIV heures El 1727 entrà a formar part de la Bande des 24 violons du Roy , en la qual tocà fins el 1746, i l’any següent fou nomenat primer violí de l’orquestra de l’Òpera de París Entre el 1719 i el 1749 publicà…

La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…

Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…

Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…

Vida Inicià la carrera d’oficial de marina, i en el seu temps lliure es dedicava a la música, que havia après a l’escola Un cop abandonada la marina, estudià amb E Gigout i V d’Indy a la Schola Cantorum, on d’ençà del 1902 fou professor de contrapunt, fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà com a voluntari En acabar el conflicte bèllic s’establí a Normandia, des d’on compongué la major part de la seva obra La música de Roussel s’inscriu dins l’ambient de contestació del model wagnerià que regnava a la França del començament del segle XX, tot i que l’autor mirava de…