Resultats de la cerca

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Bonn 1922 i es llicencià en teologia a la de Marburg 1924, centre on també assistí a lliçons de musicologia amb Hermann Stephani Exercí de sacerdot a Colònia 1926-32, fou vicepresident del Consell de l’Església Evangèlica 1951, organitzador del Festival de Música Religiosa Alemanya a Berlín 1937 i responsable de Nou llibre d’himnes evangèlics 1949 A partir del 1935 fou professor de música litúrgica a l’Escola Superior d’Educació Musical i de Música Religiosa de Berlín -des del 1945, Escola Superior de Música-, on esdevingué professor honorari…

Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Fou designat pel rei Ferran VII organista de la catedral de Girona i de l’església de Santa Anna de Barcelona El 1838 s’establí a Montevideo, on exercí com a professor de piano Acompanyà, amb aquest instrument, als cantants i violinistes a la Casa de Comedias Posteriorment, els últims anys del govern de Rosas, passà a Buenos Aires Com a promotor musical, el 1855 creà un institut musical al centre d’aquesta ciutat Fou membre honorari de la societat La Lira i collaborà a “La Gaceta Musical” Dins de la seva obra, cal esmentar Estudios relativos a la historia de la música 1882

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor honorari…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i després els continuà a Leipzig Una de les seves primeres composicions que tingueren èxit, la Sonata per a piano , opus 11, guanyà el primer premi en un concurs patrocinat per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, guardó que comportà el seu nomenament com a director honorari del Conservatori de València L’any 1889 esdevingué director del Conservatori de Wiesbaden, en un moment en què H Riemann era professor, i M Reger, alumne Des del 1908 fins a la seva mort fou professor del Conservatori de Dresden Fora del camp de la composició i l…

Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i…

Estudià piano, etnologia, antropologia, organologia i etnomusicologia a París Treballà amb C Sachs i A Schaeffner al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home 1934-40 i el 1945 fundà i dirigí el departament d’etnomusicologia del Museu Nacional de les Arts i Tradicions Populars a París El 1961 esdevingué professora a l’École des Hautes Études de la capital francesa i rebé un doctorat honorari de la Universitat de Laval, al Quebec Es dedicà principalment a estudiar l’evolució dels instruments populars i a la classificació sistemàtica de la música folklòrica francesa de…

Estudià amb M Ferrer i J Barba Vers el 1852 accedí al magisteri de Santa Maria del Pi a Barcelona Segons B Saldoni, Sunyer localitzà la Misa Scala Aretina de F Valls Abandonà la capella de música per dedicar-se a la docència i a oferir concerts, i també compongué un bon nombre de sarsueles catalanes Impulsà la creació de l’Associació de Compositors Espanyols Nomenat professor honorari del Conservatori de Madrid, dedicà la seva òpera Don Alfonso el Casto 1859, que restà inèdita, a la reina Isabel II Les seves composicions apleguen des de repertori de música de saló fins a obres de…

Estudià filosofia 1922-26 i teologia 1930-35, al mateix temps que cursava musicologia amb Louis van Tulder, Marius Monnikendam i Johan Winnubst Ensenyà història i teoria de la música en diferents centres, com als conservatoris de Rotterdam 1939-43 i Amsterdam 1937-43 i a la universitat de la capital holandesa a partir del 1947 Fou secretari de la Unió Musical del Regne dels Països Baixos 1945-58, fundador i secretari de Nederlandse Toonkunstenaars Raad i president del Nederlandse Sint-Gregoriusvereniging 1958-67 Estudià molts aspectes de la música i la teoria musical de l’Edat Mitjana i…