Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Alexis Roland-Manuel
Música
Musicòleg i crític musical.
Format a la Schola Cantorum de París, fou amic i deixeble de Ravel i es vinculà sense pertànyer-hi al Groupe des Six Autor d’òperes còmiques Le diable amoureux , 1930 i de música de cambra, fou professor al conservatori de París estètica i dirigí les emissions radiofòniques Plaisir de la musique , amb Nadia Tagrine, publicades en diversos idiomes, on féu una subtil anàlisi dels corrents musicals
Associació Catalana de Compositors
Música
Entitat creada l’any 1974 per un nucli inicial de quinze compositors catalans per a una major promoció de la creació musical autòctona.
Ha editat o ha promogut les edicions de Llibre per a piano 1980, on figura, a més d’una composició mostra per a aquest instrument, el curriculum vitae i el catàleg d’obres —en tres idiomes— de cadascun dels seus afiliats 68 Compositors 1989 i Llibre per a guitarra 1992 També organitza amb periodicitat bianual les Mostres de Música Catalana Contemporània Frederic Mompou va ser-ne president honorífic
politextualitat
Música
Ús simultani de dos o més textos en una obra vocal.
La politextualitat fou un element destacat del motet dels segles XIII al XV i, amb menys freqüència, es troba en obres de música profana Encara que els textos solien estar en llatí, no falten exemples de combinacions amb altres idiomes, com per exemple el motet anònim a tres veus del segle XIII On doit fin amor/La biauté/In seculum , que combina dos textos francesos en les veus aguda i mitjana amb el llatí a la veu de tenor Els principals autors que recorregueren a la politextualitat foren G de Machaut, J Dunstable i G Dufay
Hugo Riemann
Música
Musicòleg alemany.
Estudià lleis i música, i fou professor de teoria musical als conservatoris d’Hamburg i Wiesbaden Des del 1914 dirigí el Forschungsinstitut für Musikwissenschaft de Leipzig Considerat l’iniciador de la musicologia moderna, s’interessà per la teoria, la història, la pedagogia i la crítica musicals, sobre les quals publicà diverses obres De la seva abundant producció, traduïda a nombrosos idiomes, cal esmentar Musik-Lexikon ‘Diccionari de música’, 1882, Grundliniender Musikästhetik ‘Fonaments de l’estètica musical’, 1890, Grosse Kompositionslehre ‘Gran tractat de composició’, 1902-…
ànima

Ànima d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En certs instruments d’arc, com ara els de les famílies del violí i la viola, petita peça cilíndrica de fusta, situada dins la caixa de ressonància, verticalment entre la tapa harmònica i el fons, prop de la vertical del peu del pont corresponent al registre agut.
S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada Té una doble funció sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la majoria d’idiomes llatins L’…
Julio Iglesias de la Cueva
Música
Cantant castellà.
Estudià dret i es dedicà al futbol Un accident frustrà la seva carrera com a professional i passà al camp de la cançó El 1968 guanyà el Festival de Benidorm i des d’aleshores participà en diversos festivals, fins que el 1970 arribà al de l’Eurovisió, que li serví de plataforma internacional Una hàbil explotació del seu estil sentimental i de la imatge de latin lover l’han convertit en un intèrpret de gran èxit a Europa i a Amèrica, i els seus discs, enregistrats en diversos idiomes, han obtingut una extraordinària difusió Installat a Miami EUA, el 1978 fou contractat per la…
Montserrat Albet i Vila
Música
Musicòloga.
Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985 Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de…
,
Rabindranath Tagore
Música
Musicòleg, poeta, músic i filòsof bengalí.
Nascut en el si d’una família rica i culta, especialment amant de la literatura, la música i la pintura, rebé una formació musical hindú clàssica, però, com a compositor, es rebellà contra les seves regles Del 1877 al 1888 estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra Fou un autor prolífic i en la seva obra feu una lectura molt personal dels gèneres literaris indis tradicionals Participà també en la vida política del seu país i es preocupà especialment pels més desafavorits Les seves cançons i els seus poemes i cançons patriòtiques han passat a formar part de l’herència…
Ernst Dieterich Adolph Eichner
Música
Fagotista i compositor alemany.
El 1762 entrà a formar part de l’orquestra de la cort del duc Christian IV de Zweibrücken, de la qual fou mestre concertista des del 1768 Assolí una gran fama com a virtuós del fagot, la qual cosa li facilità la consagració definitiva en aquest instrument El 1770 abandonà el càrrec que tenia a Zweibrücken i s’establí com a fagotista a París, on publicà diverses composicions seves Tres anys més tard, havent fet una estada a Londres, on es presentà com a fagotista, s’incorporà a la capella musical del príncep hereu de Prússia -el futur Frederic Guillem II- a Potsdam Compongué més d’una trentena…
Claudio Abbado

Claudio Abbado
© Lucerne Festival / Priska Ketterer
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…
,