Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josep Ruiz
Música
Tenor català.
Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i complementà la seva formació com a cantant amb C Bracons de Colomer Després d’haver estat premiat al Concurs Francesc Viñas es perfeccionà a Palerm Debutà el 1971 al Gran Teatre del Liceu, on des d’aleshores ha interpretat diversos papers secundaris i alguns de protagonista, com el que feu en Èdip i Jocasta J Soler, que estrenà el 1986, o el de Paco de La vida breve , que ha interpretat en nombroses ocasions Ha cantat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa El 1994 protagonitzà Babel 46 , de X Monsalvatge, al Festival de…
Città della Musica
Música
Equipament cultural romà.
Situada a la ciutat de Roma, té una extensió de 55 000 m 2 , amb mig milió de metres cúbics construïts El complex comprèn tres sales de concerts, cinc sales de gravació, un amfiteatre a l’aire lliure, diverses places i jardins i un gran espai de 42 000 m 2 amb restaurants, botigues, una escola de música i altres serveis Dins el complex hi ha també unes ruïnes de l’època clàssica romana descobertes en el transcurs dels treballs d’excavació per tal de cimentar els diferents edificis Aquestes ruïnes daten d’entre els segles VI i II aC i deixaren al descobert més de 150 objectes que nodreixen el…
Quartet Casals
Música
Formació de corda, la més important en el seu gènere a l’Estat espanyol i un dels quartets joves europeus de més renom.
Format el 1997 a l’Escuela Reina Sofía de Madrid, és integrat pels germans barcelonins Abel segon violí i Arnau Tomàs Realp violoncel, la violinista madrilenya Vera Martínez Mehner i el violista nord-americà Jonathan Brown des de la primavera del 2002 Considerada, des d’un començament, una formació d’enorme projecció, els seus triomfs als concursos internacionals de quartets de corda de Londres 2000 i Hamburg 2002 consolidaren una brillant trajectòria internacional que els ha portat a actuar a les sales de concert més importants del continent, amb un repertori que va des del barroc fins a la…
Conservatori de Música de Madrid
Música
Institució fundada a Madrid l’any 1830 amb el nom de Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina, destinat a l’ensenyament de la música.
El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els…
Josep Serra i Bonal
Música
Músic.
Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat…
,
música de Pàdua
Música
Música desenvolupada a Pàua (Itàlia).
La presència de la universitat des del 1222 tingué una influència fonamental en la vida cultural de la ciutat, que un segle més tard era un nucli artístic capdavanter El segle XIV fou l’època de l' ars nova italiana, amb Pàdua com a centre principal abans que Florència es consolidés com a plaça més representativa d’aquest estil musical Destacaren especialment Marchetto da Padova, autor dels tractats sobre les noves formes de notació Lucidarium in arte Musicae Planae 1317-18 i Pomerium in arte Musicae Mensuratae 1321-26, i Bartolino da Padova, pels seus madrigals i balades polifòniques La…
música d’Oxford
Música
Música desenvolupada a Oxford (Anglaterra).
Antic poblat saxó, la primera notícia d’Oxford és del 912 i se sap que al segle XII s’hi fundà la universitat, on la música tingué un paper important com a disciplina d’ensenyament -hi havia teòrics que es dedicaven a l’estudi dels seus aspectes filosòfics i matemàtics- i com a pràctica activa per als estudiants Al segle XV un llicenciat havia de conèixer els elements fonamentals de la composició i a partir del 1636 fou obligatòria, per a obtenir la llicenciatura, la composició d’una peça a cinc veus amb acompanyament instrumental Al segle XVII s’establí a la ciutat la cort de Carles I i…
música de Mannheim
Música
Música desenvolupada a Mannheim (Alemanya).
La ciutat nasqué el 1606 sobre un petit poble de pescadors i durant el segle XVII tingué només una importància estratègica i militar Entre el 1720 i el 1778 fou capital i residència dels prínceps del Palatinat Les primeres notícies musicals es refereixen a les pràctiques corals a l’església de la ciutat i a la dels jesuïtes, i a la presència d’una capella musical a la cort del príncep Carles Felip 1742-1799, on eren mestres J von Wilderer i J Greber El 1742 obrí les seves portes el Schlosstheater amb l’òpera Meride , de CP Grua, llavors mestre de capella de la cort Durant els anys següents s…
música d’Austràlia
Música
Música desenvolupada a Austràlia.
Música culta Les primeres manifestacions musicals de les quals es té notícia daten del final del segle XVIII i provenen dels centres penals establerts pels britànics Sembla que hi havia bandes militars que, a part de les seves tasques estrictament professionals, interpretaven música religiosa durant els oficis i música profana en balls i altres esdeveniments públics L’arribada de colons lliures cap als anys trenta del segle XIX començà a estructurar la societat australiana Aquests immigrants europeus portaren amb ells els seus gustos i costums socials i culturals Amb els anys anaren sorgint…
violí

Violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…