Resultats de la cerca

Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor desigual

Fou cantor de la capella musical de Ferran d’Aragó el 1511, on degué ingressar a principi de segle El 1516 entrà al servei de Fadrique Enríquez, almirall de Castella És un dels compositors més ben representats al Cancionero Musical de Palacio , després de Juan del Encina i Francisco Millán En total es conserven dinou villancicos de Gabriel, divuit dels quals amb música Alguns d’aquests, com La bella malmaridada o Aquella mora garrida , incorporen elements de la cançó popular Les edicions impreses del Cancionero general Saragossa, 1511 i 1544 inclouen poesies d’un tal ’Gabriel el…

El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols 1907-11 Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’ escolania fins el 1933 Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis , per a quatre veus i orgue, tres salves…

Estudià música a la Folkwangschule d’Essen 1950-53 i a Berlín Fou membre de l’Orquestra Filharmònica de Friburg fins el 1957, any en què entrà a formar part de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, i dos anys després fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música de Primavera de Praga El mateix 1959 fou convidat a ingressar en la Camerata Instrumental de la Societat Telemann d’Hamburg El 1961 fou nomenat professor del Conservatori de Berlín, i el 1968, de la Hochschule de la mateixa ciutat La seva àmplia discografia inclou principalment obres del repertori…

Es formà com a escolà de cant a Roma entre el 1591 i el 1596 i estudià contrapunt amb GM Nanino Des del 1604 fou tenor solista a Sant Lluís dels Francesos Després de passar per diverses catedrals italianes, el papa Urbà VIII el feu ingressar a la capella pontifícia l’any 1630 La major part de les seves obres foren escrites per a aquest cor i per al de Santa Maria Vallicella Es conserven cinc misses, motets, lamentacions, magníficats i dos llibres de concertini per a veus solistes i baix continu El seu Miserere , un arranjament polifònic a nou veus del salm que escriví per a la…

Debutà el 1921 com a Don José Carmen a Neustrelitz, i entre el 1927 i el 1930 actuà sovint als teatres d’òpera d’Altenburg, Basilea i Colònia, abans d’ingressar a la Staatsoper de Berlín Del 1933 al 1939 cantà al Festival de Salzburg, on es destacà especialment en el repertori mozartià El 1934 i el 1936 interpretà papers wagnerians a Bayreuth, i després de la Segona Guerra Mundial actuà assíduament a les òperes de Berlín i Viena El 1937 participà en el mític enregistrament de La flauta màgica sota la direcció de Thomas Beecham, òpera en l’estrena de la qual havia intervingut, a…

Dirigit des de la seva inauguració per Josep Lloret, el festival cobrà un nou impuls el 1992, en ingressar a l’European Festivals Association En l’edició del 1999 s’inaugurà l’àrea de les Músiques del Món, on es donà cabuda a les músiques tradicionals del món, el jazz i la música contemporània, i el festival canvià el seu nom original de Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí per l’actual El 2002 s’hi creà la figura del solista resident, que estrenà la violinista Viktoria Mullova, i el 2006 presentà la seva pròpia formació, l’Orquestra Barroca del Festival de…

De molt petit mostrà una gran facilitat per a la música, i el seu pare, un militar, l’inscriví el 1917 a l’Escola de Música i Declamació de Caracas Per circumstàncies familiars diverses, però, no pogué ingressar en aquest centre i no començà a estudiar música fins el 1922, any en què la família s’installà a la capital veneçolana Un cop acabats els estudis, fou professor en aquella escola fins que es jubilà És un dels màxims representants del nacionalisme musical veneçolà i en la seva obra es palesa la influència de WA Mozart i de l’impressionisme de C Debussy La seva producció…

Fou un dels instrumentistes de trompa més coneguts del seu temps El seu pare li donà les primeres nocions de l’instrument, que continuà estudiant a Perpinyà El 1820 marxà a París per a ingressar a les classes de LF Dauprat al conservatori, i al cap d’un any ja assolí el premi d’honor de trompa Des del 1825 fou membre de la capella reial de Carles X i de diversos teatres parisencs, com l’Italien i l’Odéon Fou músic de cambra de Lluís Felip I a partir del 1832, i des del 1842, professor de trompa del Conservatori de Música de París Redactà un mètode de trompa i escriví nombroses…

Alumne d’A Gédalge composició, YP Nat piano i C Koechlin harmonia, posteriorment estudià orgue amb H Cabrié i M Duruflé Lligat en un primer moment als postulats d’E Satie, la seva conversió al catolicisme, que el portà a ingressar l’any 1930, i fins a la seva mort, al monestir benedictí d’Encalcat, encaminà la seva música cap al gènere sacre, en el qual destacà amb obres com Missa sincopada 1968 No obstant això, compongué diverses peces per a obres de teatre, com també per a orquestra, piano, música de cambra i una vasta collecció de prop de 400 cançons sobre poemes de G…