Resultats de la cerca

Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Desenvolupà una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Formà part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Enregistrà obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel Fou professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart

El primer membre destacable fou Pál Esterházy 1635-1713, poeta i compositor El 1674 creà el cor i l’orquestra de l’església del palau d’Eisenstadt Àustria, iniciant així el que posteriorment fou la vida musical de la residència dels Esterházy, centre modèlic de mecenatge musical Era un bon virginalista i pel que fa a les seves composicions només en resta una collecció de cinquanta-cinc cantates sacres per a solista, duet i cor, datades el 1711, en les quals posa música a textos llatins i també als seus poemes i les seves paràfrasis Un descendent seu, Pál Antal 1711-1762, fou qui contractà els…

Deixeble de JN Prell, entre el 1837 i el 1868 actuà com a solista a l’orquestra de l’Òpera de París A més, a partir del 1831, feu gires per Alemanya i França Publicà un mètode per a l’estudi del violoncel, i compongué diferents peces per a aquest instrument -estudis i peces de concert-, la majoria oblidades Es retirà a Hamburg el 1868, any en què abandonà les seves obligacions professionals a París per dedicar-se a la docència i a la composició

En diversos moments del seu procés de formació pogué estudiar amb JN Hummel a Weimar i amb Simon Sechter a Viena Les seves celebrades gires com a pianista per Alemanya i Rússia li comportaren el nomenament de pianista de la cort a Sant Petersburg, on també fou professor de música dels infants de la família imperial La seva categoria com a intèrpret quedà reflectida en els elogis que rebé de Mendelssohn, Schumann i Liszt La seva producció compositiva inclou estudis, peces de saló, obres de cambra i un concert per a piano i orquestra

Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics

Alumne de JN Fuchs, fou encoratjat per Brahms i, sobretot, per Mahler, de qui fou amic Director de nombroses orquestres, com ara les de la Volksoper de Viena 1906, del Deutsches Theater de Praga 1911-27 i de Berlín 1927-33, el 1939 s’establí als EUA Pròxim a ASchönberg, tingué un paper molt actiu en la difusió de les obres de l’escola de Viena Tanmateix, en les seves composicions mostrà unes concepcions més conservadores, inspirades en Mahler i en el primer Schönberg Cal esmentar la Lyrische Symphonie 1922, les òperes Kleider machen Leute 1910, Eine florentinische Tragödie 1916 i…

Estudià música a casa de V Novello, on conegué el poeta PB Shelley i els músics T Attwood, JN Hummel, F Mendelssohn i F Liszt Fou crític musical de les revistes "Atlas", "The Spectator", "Fraser’s magazine" i "Musical Times" Arran d’un viatge per Alemanya publicà un fresc de l’actualitat musical germànica A Ramble among the musicians of Germany , 1828 que conté valuoses informacions sobre intèrprets, compositors i el funcionament institucional de la música en ciutats com Berlín, Colònia, Munic, Viena o Praga L’entusiasme de Holmes per Mozart, que ja es respira en aquestes pàgines, el portà a…

Fou alumne de Maurice Benterfa al Conservatori de Lió, on començà els seus estudis musicals quan tenia nou anys El 1971 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Maurice André al conservatori, centre on es diplomà el 1975 Un any abans havia estat guardonat al Concurs Internacional de Praga i el 1976 fou premiat al Concurs Maurice André Fou trompeta solista de la Simfònica de Stuttgart 1975-76 i de la Nouvelle Orchestre Philharmonique de Radio-France 1976-81 Posteriorment s’ha dedicat íntegrament a la carrera de solista, en recitals sovint acompanyat per l’organista Henri Houbart i en…

A deu anys fou enviat a Viena per a continuar els estudis generals, ciutat on a més rebé formació musical d’A Mittag i S Sechter, i on perfeccionà el piano amb JN Hummel Dotat d’un extraordinari virtuosisme, debutà a catorze anys amb un gran èxit Dos anys després es publicaren les seves primeres composicions A partir del 1830 portà a terme triomfals gires de concerts per tot Europa, i parallelament continuà estudiant amb F Kalkbrenner, a París, i amb I Moscheles, a Londres A la capital francesa rivalitzà fortament amb F Liszt, que havia criticat durament la seva música A partir…

S’inicià musicalment amb el seu pare, i després fou deixeble de JN Hummel a Viena i de L Cherubini a París Oferí el primer concert de piano a vuit anys Exercí de professor a Milà 1822-26 i a Gènova 1826-38, i efectuà gires de concerts per Lisboa, Anglaterra i França De tornada a Cracòvia, el 1838, hi fundà una Escola de Música i, del 1844 al 1850, dirigí l’Òpera de la ciutat Fou un dels millors pianistes polonesos anteriors a Chopin i la seva gran professionalitat el feu mereixedor d’una gran popularitat No era partidari ni de l’ús del folklore ni de la creació d’una música de…