Resultats de la cerca

Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’ Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità els borbònics…

Després d’haver exercit com a advocat i empresari en el sector privat, el 1947 s’associà amb J Fugarolas per a gestionar l’empresa del Gran Teatre del Liceu, després de l’etapa de J Mestres i Calvet Entre el 1959 i el 1980 dirigí en solitari les temporades del teatre El 1958 en creà l’orquestra fixa i titular, i el 1966, el cos de ball El 1959 rebé el Premio Nacional de Teatro L’any 1972 presidí un concert homenatge que se celebrà en honor seu al Gran Teatre del Liceu amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’inici de la seva gestió, durant la qual es consolidaren cantants com…

Rebé la seva primera formació musical a l’escolania de la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J Rosés, R Aleix i, possiblement, Mateu Ferrer, R Vilanova, R Carnicer i B Saldoni El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841, i que des de llavors exercí fins a la mort Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S Gabaldà, D Gabaldà, A Pitarch i Felip Pedrell , el qual servà sempre una especial veneració pels ensenyaments…

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…

S'inicià al piano com a autodidacte, i posteriorment cursà estudis musicals al Conservatori del Liceu Professional des del 1957, aquest any creà la primera orquestra, Harlem Grup, que dirigí, i posteriorment, Janio Martí y su conjunto, una orquestra de ball al front de la qual recorregué tot l’Estat espanyol Amb la Janio Martí Orquestra, fundada als anys vuitanta, obtingué reconeixement arreu d’Europa Adaptà amb una gran professionalitat el repertori de cada època als requeriments d’actes festius i de lleure L’any 2005 es retirà i l’Ajuntament de Sitges, on residia, li dedicà un…

Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb JoanAntoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, JoanAntoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals Membre de l’equip directiu de l’Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra i de la Fundació Pau Casals, estigué molt vinculat al Palau de la Música Catalana , del qual fou assessor cultural Fou secretari de la junta de l’ Orfeó Català , societat amb què també tingué una estreta relació i de la qual fou cantaire Formà part de Forum Musical, una iniciativa creada per l’Orfeó Català —en temps del president JoanAntoni Maragall—…

Originaris d’Alcúdia, formen un llinatge que comprèn organistes, fusters i orgueners, actius durant tot el segle XVII i fins a mitjan segle XVIII Segons Antoni Mulet, el primer membre documentat d’aquesta família fou Jaume Caimari, que a vint-i-cinc anys 1597 era organista Aquest fou seguit per un altre Jaume, en aquest cas fuster, els fills del qual, Joan, Miquel mort el 1671, Damià 1640-1712 i Sebastià 1651-1723, destacaren com a orgueners Els dos darrers construïren orgues grans i de bona qualitat arreu de Mallorca Damià fou succeït pels seus fills Jaume i Damià…

Fill de Joan Güell i Ferrer Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada 1919 gran d’Espanya Tingué deu fills, entre els quals el polític  Joan Antoni de Güell , l’artista Eusebi Güell , la compositora  Isabel Güell  i l’artista Maria Lluïsa Güell Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell 1891 Fundà la …