Resultats de la cerca

Art musical conreat pels diferents pobles que formen part de l’Amèrica Llatina Per a comprendre aquesta música cal tenir en compte les aportacions successives que han format el seu repertori, tant si es tracta de música tradicional com de música culta la música aborigen precolombina asteca, maia, txibtxa, quítxua, aimara, araucana, etc la música que introduïren els descobridors i colonitzadors, en especial música religiosa i cançons i danses populars l’element negre de les músiques anomenades música afrocubana i música afroamericana i la música brasilera, i finalment l’aportació europea…

Estudià a les universitats de Columbia i North Carolina Entre el 1929 i el 1935 exercí la crítica musical com a corresponsal a París de diverses publicacions angleses i americanes Participà com a editor associat en projectes com la International Cyclopedia of Music and Musicians 1938 i Baker’s Biographical Dictionary of Musicians 1940 S’especialitzà en la música llatinoamericana i treballà com a especialista en aquesta matèria a la Library of Congres i com a agregat cultural a les ambaixades de Lima, Buenos Aires i Brusselles El 1961 fundà l’Inter-American Institute for Musical…

Capdavanter de la difusió del cant popular, inicià la seva activitat els anys quaranta i féu recitals gairebé per tot el món Utilitzà els seus poemes com a elements per a l’ensenyament del folklore i la literatura popular llatinoamericana El 1948 s’exilià a París Tingué una discografia abundant, i compongué música per al cinema És autor de nombrosíssimes cançons, entre les quals algunes de tan conegudes com Los ejes de mi carreta , i també de reculls de poesia Piedra sola , 1950, Guitarra , 1958 i prosa diversa El canto del viento , 1965

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa D’origen afrocubà, són molt utilitzats en la música de dansa llatinoamericana, i també gaudeixen d’una forta implantació entre els grups de música moderna i de rock Els tambors, de diferent diàmetre i afinació, formen un sol instrument, amb un nexe que uneix els dos cossos per tal que l’instrumentista pugui subjectar-los més fàcilment, generalment entre els genolls o els peus El cos de l’instrument acostuma a ser de llistons de fusta de colors contrastats, sovint d’om i arç La membrana, que actualment…

Després de treballar amb Albert Wynn i Wilbur De Paris, s’estigué dos anys a Europa amb l’orquestra de Sam Wooding 1928-30 Treballà, després, amb moltes orquestres, entre les quals cal destacar les de Cab Calloway 1933-39, Teddy Wilson 1939 i Benny Carter 1940 Durant els anys cinquanta i seixanta tocà sovint en orquestres de música llatinoamericana Dirigí la seva pròpia banda a Nova York 1960-65 i després treballà amb Benny Goodman 1966-67 A partir de llavors tocà sobretot com a solista amb diferents seccions rítmiques, tot fent gires mundials Fou en aquesta època que -fet poc comú en un…

Format a l’Institut de Belles Arts de Cartagena, posteriorment es traslladà a Europa i estudià a Itàlia, on fou deixeble de R Bossi, i a Berlín, on tingué com a mestres J Preuwer i F Weingartner El 1931 dirigí l’Orquestra Simfònica de Berlín Fou el fundador i primer director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia, càrrec que ocupà del 1936 al 1947 Preocupat per donar a conèixer la música que es feia als països llatinoamericans, el 1938 organitzà a Bogotà el primer Festival Iberoamericano de Música amb motiu del 400 aniversari de la capital colombiana Fou cap de la Divisió de Música de…

Fou creada amb motiu d’una festa electoral al barri del Poble Sec de Barcelona, entre d’altres, per Miquel Àngel Tena, Salvador Escribà i Josep Vercher Actua gairebé sempre en ocasió de festes populars, balls o celebracions públiques Interpreta sobretot música popular antillana i llatinoamericana salsa, rumba, mambo, etc i, en segon lloc, rock-and-roll El repertori inclou temes propis i versions d’altres autors i grups, moltes vegades força allunyats estilísticament, com ara de diversos cantautors de la Nova Cançó En les lletres alternen el castellà i el català Han editat més d’…

El 1967 anà a Cuba en representació del seu país al Festival de la Cançó de Protesta L’any següent s’establí a Barcelona, on es llicencià en Periodisme a la Universitat Autònoma, i posteriorment es dedicà a fer crítica musical a la ràdio i a la premsa collaborà, entre altres mitjans, a RNE, Ràdio Quatre, Canal Sur, i a El Periódico de Catalunya i Destino , a la producció musical i enregistrà diversos discs, amb algunes cançons en català Senzillament , Aquí una nit i Amor que tens ma vida El 1991 s’establí a Madrid, on prosseguí la carrera periodística i artística i el 1995 fundà l’…

Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors…

Cec de naixement, es formà amb el seu pare, fundador del grup Montoliu Jazz ~1930, i amb Damià Cots Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Don Byas quan aquest residí a Barcelona 1945-47 Formà part del grup barceloní Latin Quartet, i el 1958 actuà en el Festival Internacional de Jazz de Canes Des d’aleshores es dedicà exclusivament al jazz , del qual fou l’intèrpret més destacat dels Països Catalans El 1965 formà un trio amb Eric Peter i Billy Brooks Assolí categoria mundial sobretot a partir dels anys setanta, que desenvolupà una gran activitat internacional,…