Resultats de la cerca

Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de…

Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota el pseudònim de Baimon ,…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas 1961, realitzà estudis musicals amb P Casale i de piano amb M Moleiro El 1974 rebé el títol de doctor en arts musicals a la Universitat de Columbia Nova York Residí a Nova York, on treballà en música aleatòria i cibernètica al Columbia-Princeton Electronic Music Center El 1968 fou cofundador de la secció veneçolana de la Societat Internacional per a la Música Contemporània SIMC El mateix any rebé el Premi Nacional de Música, gènere vocal, i el 2000, el Premi Nacional de Música en reconeixement de la seva…

Llicenciat en administració i direcció d’empreses per ESADE i en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, ha estat gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès 1995-98, de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona 1998-2000 i de l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó 2000-2001 Des del 2001 fins al 2010 ocupà la direcció general del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC Al febrer del 2011 assumí la direcció general del Palau de la Música Catalana, tenint com a primera missió la refundació administrativa de…

Llicenciat en dret, estudià composició amb F Schreker 1912 i VAR Novák 1919 i musicologia a la Sorbona i la Universitat de Viena, centre on es doctorà el 1925, i fou deixeble de N Pirro i G Adler Director assistent de l’Òpera Estatal de Berlín 1926-27, més tard fou professor de musicologia a les universitats de Zagreb 1928-39 i Illinois 1955-63, i professor assistent a les de Pittsburgh 1964-65 i Califòrnia 1967 Fou membre corresponent de l’Acadèmia Iugoslava de les Ciències i tingué diversos càrrecs en la Societat Americana de Musicologia Destacà per les seves recerques sobre…

Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas valencià 2001, i…

La informació sobre la seva biografia és més aviat escassa Les primeres dades són del 1697, any en què es matriculà al Queens’ College de Cambridge, on obtingué el grau de llicenciat en arts el 1700 El 1698 consta com a membre del cor del Trinity College Un cop ordenat de sacerdot, fou responsable del cor de la catedral de Lincoln entre el 1704 i el 1714, i el 1715 prestà jurament com a cavaller de la capella reial Des del 1719 fou canonge a l’abadia de Westminster, càrrec que mantingué fins a la seva mort Fou enterrat a la mateixa abadia de Westminster Flintoft és recordat…

Estudià guitarra amb Salvador Gómez i composició amb C Bernaola, T Marco, L de Pablo i C Halffter Assistí als Cursos Internacionals de Darmstadt, a Alemanya, on prengué consciència de l’avantguarda musical més radical És llicenciat en Història de l’Art i, parallelament a la seva tasca compositiva, ha escrit alguns tractats d’estètica, com ara Entre la muerte del arte y el arte moderno i Música sobre máquinas y máquinas musicales Del conjunt de la seva obra destaca la música de cambra, amb unes composicions que mostren una elaborada escriptura musical i que han estat…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué  Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum  Humitat relativa  1979, considerat l’inici de l’anomenat  rock mediterrani Dos anys més tard publicà  Cambrers  1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de  Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà  Tico  Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà  No tengo nada/Plata y negro  1983 i  Si fueras tú/Hotel Universo  1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom  Salón Fujiyama  1989,  Ciutat magnètica  …

Llicenciat en filosofia a la Universidad Complutense de Madrid i fundador del grup de pop Radio Futura 1980-92, un dels capdavanters de la Movida Madrileña i responsable de discs emblemàtics com La ley del desierto, la ley del mar 1984, La canción de Juan Perro 1987, Escuela de calor 1989 i Veneno en la piel 1990 Després de la dissolució de Radio Futura adoptà el nom de Juan Perro i començà a investigar el son cubà es convertí en el principal valedor d’aquesta música tradicional a l’Estat espanyol gràcies a les seves collaboracions i produccions d’artistes cubans Fruit d’aquesta…