Resultats de la cerca

És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta…

En quedar lliure el martell, aquest fa l’última part del seu recorregut per la pròpia inèrcia, fins a percudir la corda, i no troba cap resistència per a retrocedir fins a la posició inicial Així s’evita que el martell es mantingui en contacte amb la corda o massa a prop mentre la tecla estigui abaixada, impedint la seva lliure vibració Tot i que alguns sistemes molt simplificats han prescindit pràcticament d’aquest mecanisme, ja des dels primers models de B Cristofori s’aplicaren al piano diversos sistemes d’escapament que culminaren en els perfeccionaments…

Sol ser un llistó folrat de feltre per a absorbir el cop del retorn del martell i eliminar-ne els sorolls mecànics Acostuma a ser una part independent del sistema de palanques mòbils de la tecla, excepte en algunes de les antigues prellmechanik austríaques en les quals el martell reposava sobre la tecla

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consta d’una maça o martell de fusta, similar al que fan servir els boters Era molt utilitzat antigament per a anunciar l’ofici de tenebres de Setmana Santa, en substitució de les campanes Els nois joves passaven per les cases del poble picant les portes de les cases per tal de comunicar l’ofici També era emprat durant l’ofici tot picant en els bancs de l’església, juntament amb el carrau i les matraques

El nom italià prové del fet que originàriament els martells, en desplaçar-se, podien arribar a tocar només una de les dues o tres cordes de cada nota, provocant-hi una reducció del volum i, alhora, un canvi tímbric, característiques inspirades en els registres del clavicèmbal En el piano modern, però, on aquest tipus de sordina només és present als models de cua, les cordes que continua percudint el martell amb el pedal enfonsat són dues de cada tres a tota la zona aguda

Físicament prové de les reflexions secundàries del so a les parets Si es produeix un so curt per exemple, un cop de martell, una persona situada al recinte sent immediatament un so directe que s’ha propagat des de la font i li ha arribat pel camí més curt i un primer eco associat a la recepció de la primera reflexió a la paret o obstacle més proper El conjunt d’ecos o reflexions posteriors, que són percebuts com un so difús i no individualment, constitueixen el so reverberant

Segons el tipus, hom el fa sonar directament, colpint les campanes amb martell a les mans, o bé per mitjà d’un teclat i a vegades també d’uns pedals amb transmissió mecànica o elèctrica als martells o als batalls, o bé, encara, automàticament, sigui utilitzant el mecanisme d’un cilindre giratori, dit tambor , amb puntes que fan moure uns filferros i que poden ésser canviades de forat segons la peça musical escollida, sigui emprant un sistema electromagnètic Probablement d’origen xinès, el carilló es difongué i evolucionà a Europa sobretot als Països Baixos des de l’edat mitjana,…

La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…

Es formà com a orguener amb el seu pare, i en diverses estades en diferents ciutats alemanyes conegué alguns dels primers experiments sobre el pianoforte La principal influència que rebé fou la de Silbermann, amb qui treballà una llarga temporada, abans d’establir-se definitivament a Augsburg cap al 1750 En aquesta ciutat construí diversos orgues i també instruments híbrids, que combinaven registres d’orgue, de clavicèmbal i de pianoforte El 1758 donà a conèixer els seus instruments a París i tornà a visitar Silbermann a Estrasburg La seva aportació tècnica més important fou el…

Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…