Resultats de la cerca

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador 1920— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo simfònic, la peça Carnet de…

El grup estigué format inicialment per Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas Posteriorment s’hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada En la gira del 1978-79, els Esquirols consolidaren el que seria la seva formació definitiva Joan Crosas guitarres, mandolina, bouzuki i veu, Joan Vilamala acordió, harmònica, percussions i veu, Dolors Roca guitarra i veu, Ramon Estrada piano i Josep Casadesús contrabaix i veu El grup es dissolgué el 1986 El grup edità sis discos de llarga durada, la temàtica dels quals va des del folc, a…

Vida Estudià música a l’escolania del monestir de Ripoll, al seminari de Vic amb mossèn Ll Romeu i orgue amb J Colomer Un cop ordenat de sacerdot, ocupà la càtedra de cant gregorià al seminari d’Almeria 1917-18 El 1919 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès La seva tasca com a musicòleg consta bàsicament de reculls de cançons populars Entre d’altres guardons, rebé el Premio Nacional de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1946, 1947 i 1948 Collaborà amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya El seu…

Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50 cm de…

Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres volums de La…

Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…

Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…