Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de Kíev, i el 1929 emigrà als EUA Compongué cinc ballets, el més conegut dels quals és Zéphir et Flore 1925, i diverses simfonies i concerts d’estil neoclàssic No obstant això, és conegut sobretot com a compositor de cançons a l’estil de Gershwin, algunes de les quals assoliren una gran popularitat

Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807

Amplià estudis de piano a Berlín amb EPetri, i posteriorment es dedicà a l’ensenyament 1932-34 Les seves composicions, en les quals és palesa l’empremta de les teories de PHindemith, són escrites en un estil neoclàssic de gran perfecció formal D’entre la seva producció cal destacar les tres simfonies, A Garland for the Queen 1953, per a cor, el ballet Madame Chrysantheme 1955 i Concerto for 10 Instruments 1961

Reforça el cinquè harmònic d’un joc de 8' Si és de la família dels flautats pot formar part d’una mixtura amb terceres Si és de la família de les flautes, tant les tapades com les obertes o les de secció troncocònica dissetena nasarda, constitueix la cinquena filera de la corneta Com a joc isolat aparegué en l’orgue francès a partir del 1630 Per raons harmòniques fou eliminat de l’orgue romàntic, però reaparegué en el neoclàssic Juntament amb la dinovena 1 1/3', constitueix la petita mixtura alemanya anomenada tertian

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

Deixeble de Cvon Sternberg i d’Ernest Bloch Residí a París del 1922 al 1930, on compongué música d’avantguarda Ballet mécanique per a vuit pianos, percussió i sorolls d’hèlix d’avió, el qual fou utilitzat per a la pellícula, del mateix nom, de Fernand Léger De nou als EUA, compongué més aviat en estil neoclàssic És autor de tres òperes, dos ballets, sis simfonies, música de cambra i de piano i de la música de més d’una vintena de pellícules The Plainsman, 'La conquesta de l’Oest’, 1936, de Cecil B De Mille We were Strangers , ‘Érem forasters’, 1949, de John Huston, etc

Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J Gallon harmonia, M Emmanuel història de la música, P Braud piano i P Bazelaire violoncel En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962 Presidí la societat de música de cambra Le Triton Considerat sovint un compositor neoclàssic…

Estudià primer a Milà entre el 1912 i el 1917 i després fou alumne d’O Respighi, A Casella i GF Malipiero a Roma fins el 1920 Posteriorment, feu una llarga estada a París, que li donà l’ocasió d’entrar en contacte amb la música de l’anomenat Grup dels Sis El 1940 emigrà als Estats Units, on impartí classes en diferents centres d’ensenyament musical de Chicago i Nova York El 1944 obtingué la nacionalitat nord-americana Les seves obres es poden incloure dins del corrent neoclàssic De la seva producció sobresurten els ballets, especialment Barabau 1925, que fou compost per als…

Català de naixement i azpeitià d’adopció, al llarg de més de vuitanta anys al servei de l’orgueneria en general, de la guipuscoana en particular i en especial de la d’Azpeitia, fundà quatre empreses d’orgueneria -amb Francesc Aragonès a Girona 1910, Eleizgaray y Cía 1920, Puignau y Olaciregui 1923 i Organería Española SA 1941, a Azpeitia- Especialista en mecànica, pneumàtica i electricitat, fou un excellent harmonitzador i afinador Cooperà en la construcció i l’arranjament de més de 400 orgues, 225 dels quals nous, i en més de 400 harmòniums Dos tallers d’orgueneria sorgiren de deixebles seus…

Nascut probablement als Països Baixos al decurs del segle XVI, és el més antic, conegut i usat dels jocs d’aquest tipus Les diverses fileres es componen generalment d’harmònics greus de quinta i octava Quan hi ha més d’un ple, un d’ells pot portar l’harmònic de tercera En els grans instruments es poden trobar plens amb els harmònics de sèptima, novena o onzena Compost generalment de tres a sis fileres de tubs, de la talla dels flautats, la seva funció és atorgar claredat sonora a les notes greus i brillantor greu a les agudes És un joc que abunda en l’orgue barroc, però escasseja, i a voltes…