Resultats de la cerca

Seguidor de Niels Gade, és considerat el creador de la música moderna danesa, i ha influït els autors danesos contemporanis Les seves obres principals són sis simfonies 1892-1925, deu cantates, les òperes Saul och David 1901 i Maskarade 1906, molt popular a Dinamarca, un concert per a violí 1911, un per a flauta 1927 i un per a clarinet 1928

Estudià al Conservatori de Copenhaguen entre el 1896 i el 1898 Inicià la seva carrera musical tocant com a violinista en diferents orquestres El 1907 abandonà el seu país per anar a ampliar els estudis a Alemanya, Àustria i Itàlia Quan retornà a Dinamarca començà la seva carrera com a director Dirigí l’orquestra de la Societat Euphrosyne 1914-20 i fou assessor musical a la Ràdio Danesa Com a compositor, cal situar-lo en els darrers moments del Romanticisme tardà Mantingué, fins ben avançat el segle XX, un llenguatge musical conservador El seu catàleg, força extens, és compost per òperes,…

L’any 1599 es traslladà a Venècia, juntament amb un grup de músics danesos, per estudiar al costat de Giovanni Gabrieli, i hi retornà els anys 1602 i 1604 El 1604 passà a ocupar un lloc com a llaütista de la cort reial danesa Entre el 1606 i el 1608 efectuà una nova estada de formació, aquest cop a Wolfenbüttel, a la Baixa Saxònia, per estudiar amb Gregory Huet Quan la capella musical de la cort fou suprimida l’any 1611, s’inscriví a la Universitat de Heidelberg Ocupà diferents càrrecs en diverses institucions de Copenhaguen Tan sols es coneix una obra seva, un llibre de madrigals a cinc veus…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…

Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després…

Deixeble de K Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder 'El vestit nou de l’emperador’ 1928 i Kilderejen 'El camí de la font’ 1942 es consideren les seves obres més representatives Professor i director del Conservatori de Copenhaguen 1954, els anys 1956 i 1958 obtingué el Premi Carl Nielsen

Començà els estudis de medicina a la Universitat de Durham, però aviat els abandonà per dedicar-se exclusivament a la música Fou alumne de H Howells entre el 1942 i el 1946 Del 1951 al 1980 feu d’assessor musical de la BBC Com a compositor evolucionà des d’un atonalisme inicial cap a un llenguatge més tradicional Les seves obres són notables per una sòlida construcció formal i per les harmonies diatòniques És autor d’onze simfonies 1951-90, quinze quartets de corda 1952-91 i llibres com Carl Nielsen Symphonist 1952, Sibelius and Nielsen 1965, The Essence of Bruckner…

Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information  1956-64 i organista assistent a la catedral d’Elsinore 1957 Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen 1971, fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1973 i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen,…

De família jueva, entrà en contacte amb la música a la sinagoga La seva primera professora de piano fou Augusta Jürgensen El 1926 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, orquestració, orgue i piano A través d’un amic seu, B Christensen, organista i compositor, conegué el jazz El seu talent cridà l’atenció del director del conservatori, el compositor Carl Nielsen, amb el qual establí una sòlida amistat Amb el temps Koppel esdevingué un dels intèrprets més reputats de la música per a piano de Nielsen La seva música, que delata una clara influència…

Ja a l’edat del bronze hi havia instruments, com el lur i el guld , modalitats de trompeta i de corn, respectivament Amb el cristianisme, el repertori litúrgic del cant pla, introduït als segles IX-X, s’amplià amb himnes i seqüències del segle XII i amb cants populars Folkevisen , conservats encara avui i creats entre els segles XIII i XVI La cort de Cristià IV 1588-1648 fou un centre musical on treballaren John Dowland del 1598 al 1606 i nombrosos músics francoflamencs Els músics danesos més notables d’aquest temps són Mads Hak, Melchior Borchgrevinck, Hans Nielsen i Mogens…