Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
José Nieto
Música
Compositor, pedagog i director madrileny.
Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H Mancini i L Bernstein El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola , de J de Armiñán Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pellícules Ha treballat per a directors com Vicente Aranda, Juan Antonio…
Manuel Nieto i Matán
Música
Compositor català.
El seu pare, militar de professió, era director d’una banda de l’exèrcit a Reus i d’ell rebé les primeres nocions de música A partir de nou anys començà a tocar en la mateixa banda militar Més tard el seu pare fou destinat a Còrdova Fou en aquesta ciutat que el jove Nieto, que només tenia quinze anys, estrenà la seva primera sarsuela, La toma de Tetuán 1860, una obra de caràcter patriòtic ambientada a l’Àfrica El 1861 es traslladà a Badajoz i el 1869, a Valladolid, ciutats on exercí com a professor de piano i director d’orquestra Des del 1871 residí a Madrid, on dirigí els cors…
Tomàs López i Torregrossa
Música
Compositor i director de sarsuela castellà.
Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més…
La Vella Dixieland
Música
Grup de jazz clàssic.
Fundat el 1980, a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats, és un dels principals referents del jazz català i ha aconseguit arribar més enllà del públic seguidor del gènere El seu so fresc, centrat en el jazz de Nova Orleans, i les seves interpretacions impecables el dugueren a tocar en tots els festivals catalans i als més importants d’arreu del món Els seus membres fundadors foren Pep Gol trompeta, Artur Regada contrabaix i veu, Xavi Manau trombó, Xavier Mateu, Jordi Lacruz, Jordi Oms, Raimon Pou i Oriol Bordas saxofonista, clarinetista i percussionista El 2025, el grup està format …
Rolando Villazón
Música
Nom amb el qual és conegut el tenor mexicà naturalitzat francès (2007) Emilio Rolando Villazón Mauleón.
Descobert el 1990 pel baríton Arturo Nieto, es formà al Conservatorio Nacional, i posteriorment amplià estudis a l’Òpera de San Francisco sota la direcció de Joan Sutherland 1998 i a l’Òpera de Pittsburgh L’any següent tingué lloc el seu debut internacional en el paper de Des Grieux de Manon , de Jules Massenet, actuació que li obrí les portes dels grans teatres d’òpera d’arreu del món Han estat especialment celebrades les interpretacions que ha dut a terme amb la soprano russa Anna Nebretko en el paper de Nemorino a L’elisir d’amore , de Donizetti, a la Wiener Staatsoper, i com…
música d’Astúries
Música
Música desenvolupada a Astúries.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Astúries posseeix una tradició musical estretament relacionada amb el nord peninsular ha conservat, al mateix temps, trets musicals i coreogràfics d’un innegable regust ancestral, que ha portat molt sovint a relacionar part del llegat musical i coreogràfic asturià amb un mitificat passat celta sense, però, que hi hagi prou dades objectives que fonamentin aquesta hipòtesi La regió és particularment rica en cançons de treball, executades sovint amb un tipus especial de vibrato anomenat trillo Es tracta de cançons molt ornamentades i en ritme de…
la Vella Dixieland
Música
Grup de jazz clàssic.
Fundat el 1980, a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats, és un dels principals referents del jazz català i ha aconseguit arribar més enllà del públic seguidor del gènere El seu so fresc, centrat en el jazz de Nova Orleans, i les seves interpretacions impecables el dugueren a tocar en tots els festivals catalans i als més importants d’arreu del món Els seus membres fundadors foren Pep Gol trompeta, Artur Regada contrabaix i veu, Xavi Manau trombó, Xavier Mateu, Jordi Lacruz, Jordi Oms, Raimon Pou i Oriol Bordas saxofonista, clarinetista i percussionista El 2025, el grup està format …
digitació
Música
Combinació específica de dits que l’instrumentista utilitza per a fer sonar en el seu instrument un passatge concret de música (correspondència dit-nota).
En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…
Joaquim Rodrigo i Vidre
Música
Compositor valencià.
Vida Cec des dels tres anys arran d’una malaltia, inicià els estudis musicals quan en tenia vuit A l’edat de disset anys estudià harmonia i composició amb Francesc Antich, i rebé algunes lliçons d’E Gomà i E López-Chavarri El 1922 escriví les seves primeres composicions i el 1924 estrenà a València l’obra per a orquestra Juglares El 1925 rebé el diploma d’honor del Concurso Nacional de Composición per Cinco piezas infantiles De bon començament, ja escriví les seves obres amb el sistema Braille Entre el 1927 i el 1932 anà a París per ampliar els estudis a l’Escola Normal de Música amb P…
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…