Resultats de la cerca

Exercí la crítica musical en diversos diaris anglesos i es dedicà a escriure notes per als programes dels cicles de concerts més importants Fou l’editor de la cinquena edició del Grove’s Dictionary of Music and Musicians i de la revista "Music and Letters" 1937-59 Edità, també, la sèrie de llibres biogràfics "Masters Musicians" L’estil literari i la finesa de les seves observacions, a més de la precisió amb què abordava la seva feina d’editor i els seus amplis coneixements, li donaren un gran renom Fou distingit amb diversos honors i càrrecs institucionals

Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos 1853, bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de…

Feu grans aportacions en el camp de l’astronomia i les matemàtiques Molt respectat pels seus contemporanis, fou professor de matemàtiques a la Universitat de Cambridge i presidí la Royal Society Pel que fa a les seves observacions sobre música, no arribà mai a publicar-les Es dedicà a estudiar les antigues teories gregues sobre la música, tant les de Pitàgores com d’altres antics filòsofs grecs Els resultats de les seves investigacions quedaren reunits en un quadern de disset fulls i a l’obra Of Music , tractat pràcticament desconegut fins al darrer quart del segle XX Newton fou…

Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del rei de…

Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou mestre de…

Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals…

Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació presentada, en què…

El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la basílica de la…

Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la…