Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Henry Mancini
Música
Compositor nord-americà.
Estudià a la Juilliard School de Nova York El 1954 fou contractat pels Universal Studios i s’especialitzà en la composició de bandes sonores, moltes de les quals obtingueren un gran èxit Breakfast at Tiffany's , The Pink Panther , Days of Wine and Roses , etc Fou guardonat amb 4 Oscars i 20 premis Grammy
Joaquim Valdealde i Baus
Música
Compositor, pianista i director.
Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella Tocà com a pianista en cafès barcelonins, i dirigí orquestres de ball El 1893 fou contractat per una companyia de Rio de Janeiro per dirigir una temporada de sarsuela Se’n coneixen algunes composicions, arranjaments, ballables i obres circumstancials que obtingueren força popularitat al seu temps
,
John Adams
Música
Compositor i director d’orquestra nord-americà.
Es formà a Harvard i, posteriorment, a l’Orquestra de cambra de Saint Paul Autor de nombroses obres per a orquestra Christian Zeal and Activity , 1973 Shaker Loops , 1978 Harmonium , 1980 Short Ride in a Fast Machine , 1986, entre d’altres, les seves òperes Nixon in China i The Death of Klinghoffer 1991 obtingueren un gran ressò
Aleksandr Al‘abjev
Música
Compositor rus.
Autor de música per a l’escena i d’òperes còmiques, que obtingueren gran èxit Escriví, també, nombroses romances, la més popular de les quals fou Solovej ‘El rossinyol’, interpretada sovint en l’escena de la lliçó de cant de Il barbiere de Siviglia de Rossini En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana
Maria Lluïsa Ponsa i Bassas
Música
Pianista i compositora.
Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya
,
Bill Evans
Música
Nom amb què és conegut el pianista de jazz
nord-americà William John Evans.
Els anys cinquanta collaborà, entre d’altres, amb Cannonball Adderley i Charles Mingus El 1959 passà a formar part del grup de Miles Davis, amb el qual enregistrà Kind of Blue el mateix any Posteriorment, interpretà quasi sempre en trios - dels quals sobresortí el que formà amb el contrabaixista Scott LaFaro en 1959-61 - i en solitari Dotat d’una gran imaginació i preparació tècnica, esdevingué un innovador i tingué una gran influència en molts pianistes de generacions posteriors Enregistrà nombrosos discs que obtingueren diversos guardons
John Denver

John Denver (1973)
Música
Nom amb què és conegut el cantautor nord-americà John Deutchendorff.
Fou cantant d’un conjunt de rock del qual se separà l’any 1969 per tal d’emprendre en solitari la carrera d’intèrpret de les seves pròpies cançons Fou un dels principals creadors i difusors de la música country i enregistrà nombrosos discs, entre els quals Rhymes and Reasons 1969, Take Me Home , Country Roads 1971, Rocky Mountain High 1973 i Higher Ground 1991, que obtingueren un gran èxit Guardonat amb nombrosos premis, moltes de les seves cançons s’han fet populars arreu
Agostino Steffani
Història
Música
Compositor i polític italià.
Es formà a Munic i a Roma, on publicà Psalmodia vespertina 1674 Fou nomenat organista de la cort de Baviera el 1675 i director de la música l’any 1681 Ordenat de sacerdot 1680, actuà com a ambaixador en diferents corts europees i gràcies a la seva activitat diplomàtica els prínceps de Brunsvic obtingueren la dignitat d’electors Les seves setze òperes 1681-1709, estrenades amb èxit, aconseguiren una meravellosa síntesi entre elements musicals francesos i italians Edità la collecció Duetti da camera 1683, cèlebre durant el s XVIII
Ojos de Brujo
Música
Formació de música mestissa.
Debutà el 2002 amb Vengue , però és amb Barí 2003 que explotà tota la seva creativitat en una síntesi de hip-hop , flamenc, funk , reggae i sonoritats ètniques Se'n vengueren més de 100 000 còpies i la gira de presentació els dugué a actuar arreu del món, amb concerts a Londres, Oslo, Budapest o Bogotà, que suscitaren crítiques entusiastes El mateix any obtingueren un premi de la BBC en la categoria de músiques del món Se'ls considera l’exponent més internacional de l’escena mestissa sorgida al principi de la dècada del 1990 a la ciutat de Barcelona
Jean Antoine de Baïf
Literatura francesa
Música
Humanista francès.
Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina