Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
paròdia
Música
Obra que utilitza material procedent d’una altra obra o bé de més d’una en un sentit humorístic.
Sovint es fa un ús distorsionat d’aquest material per a obtenir un resultat de caràcter satíric La simple substitució d’un text per un altre de caràcter oposat per exemple de sagrat a profà rep el nom de contrafacció
obbligato
Música
Instrument o part acompanyant la participació del qual -o de la qual- es considera imprescindible.
El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato
homofònic | homofònica
Ulrich Zwingli
Música
Reformador suís.
Rebé una sòlida formació musical i arranjà fins i tot algunes cançons per als oficis, però, en el marc del vell debat sobre la legitimitat de l’ús litúrgic de la música i en el context reformista en el qual s’inscriví, Zwingli representà la línia més hostil a la pervivència de la música en la litúrgia reformada Per a ell, la música era com un obstacle oposat al fidel, una porta oberta a l’espectacularització de la pregària que no podia sinó falsejar la fe del creient Vista així, la música quedava reclosa, doncs, a l’àmbit profà i principalment a la intimitat de l’esfera privada
contrasubjecte
Música
En una fuga, fragment melòdic que acompanya, de manera més o menys sistemàtica, el tema, i que forma amb ell un contrapunt invertible.
En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El clavicèmbal ben…
cantabile
Música
En una composició, fragment melòdic, etc, tros que hom canta (oposat a recitat
).
Oskar Fried
Música
Director d’orquestra, compositor i trompa alemany.
Estudià composició a Frankfurt amb E Humperdinck, mentre compaginava la seva formació com a trompa El 1889 ocupà el lloc de primer trompa a l’Òpera de Frankfurt, mentre començava a destacar com a compositor Entre el 1904 i el 1910 dirigí la Sternschen Gesangverein, activitat que compaginà amb un càrrec a la Societat Filharmònica berlinesa Després de la Primera Guerra Mundial, exercí de director convidat, especialment a Berlín, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la ciutat durant els anys 1925 i 1926 Oposat al règim nacionalsocialista, es traslladà a Tbilisi, on el 1934 fou nomenat…
tap
Tap de flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, peça que n’obtura el tub acústic limitant la columna d’aire en vibració i creant un primer node.
En els instruments de bisell, es troba a l’extrem superior -el mateix extrem on hi ha el generador- La posició del tap, regulable amb un vis en les flautes travesseres posteriors al segle XIX, permet ajustar l’afinació bàsica de l’instrument i de les octaves En realitat, el bloc de la flauta de bec fa la mateixa funció, tot impedint la comunicació amb l’exterior i deixant una entrada, el canal, per a dirigir l’aire contra el bisell Si el tap es troba a l’extrem de sortida del tub, oposat al generador, fa que l’instrument es comporti acústicament com a tub tapat, abaixant…
tono
Música
Terme genèric utilitzat als segles XVII i XVIII a Espanya per a designar un tipus de cançó popular a una o més veus, de caràcter secular o sacre.
Els termes tono , tonada i sonada foren utilitzats indistintament en contraposició al de villancico Inicialment es tractava generalment d’una cançó per a una sola veu, però al llarg dels segles XVII i XVIII esdevingueren populars els tonos i tonadas per a dues o més veus Durant la primera meitat del segle XVII, afegint un adjectiu a la paraula tono es crearen diverses fórmules per a caracteritzar una cançó tono nuevo oposat a tono viejo per a assenyalar la popularitat d’una cançó, tono humano davant tono divino per a distingir el seu caràcter secular o sacre, tono a lo divino…
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del s XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l'organum, recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae…