Resultats de la cerca

Fou deixeble del compositor i organista José Lidón Ingressà a l’orde dels carmelitans calçats i exercí d’organista al convent de l’orde a Madrid S’encarregà de l’edició d’un Ritual carmelitano en dos volums Madrid, 1788-89, on tractà sobre el cant pla de tradició hispànica i sobre la intervenció de l’orgue en l’acompanyament de la litúrgia A més d’altres publicacions de teoria musical o dedicades al cant litúrgic, creà algunes obres per a orgue, especialment els versets recollits a Salmodia orgánica Madrid, 1792 i Adiciones a la salmodia orgánica Madrid, 1814

Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut habitualment…

Estudià a Palma i a Barcelona Es destacà com a autor de música religiosa, i publicà estudis musicològics, com Cabezón y su significación en la historia de la música i Bach y la música orgánica en la iglesia

Bisbe de Sevilla 599-636, l’any 633 presidí el quart concili de Toledo, que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la Península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa Fou un dels escriptors de més pes durant tota l’Edat Mitjana, i entre les seves obres destaca Etymologiarum sive Originum libri XX El llibre tercer, De quatuor disciplinis mathematicis , parla de l’aritmètica, la geometria, la música i l’astronomia En l’apartat musical, Isidor divideix el so en tres categories la primera és l’harmònica, originada en cantar, la segona és l’orgànica, que és el resultat de…

La primera notícia certa de la seva biografia apareix el 1573, any en què fou nomenat organista de la seu metropolitana de Sevilla, per la qual cosa alguns estudiosos han cregut que la seva formació es podia haver iniciat amb el seu predecessor, Pedro de Villada La seva carrera d’organista finí a la seu metropolitana i primada de Toledo, d’on fou nomenat organista al novembre del 1579, bé que oficialment prengué possessió del càrrec el 1580 El fet que Correa de Arauxo inclogui en la seva Facultad Orgánica 1626 un tiento registrat com a "obra de Peraza" dona fe del prestigi assolit per…

El 1566 era organista a la catedral de Sigüenza i el 1581 primer organista i racionero de la de Sevilla L’any 1583 entrà al servei de la capella de Felip II de Castella com a músic de tecla Durant algun temps fou organista a El Escorial Fou molt apreciat pels seus contemporanis, i el seu nom se situa al costat dels d’A de Cabezón, F de Peraza, F de Salinas o F de Montanos Vicente Espinel en fa un elogi a Diversas rimas Madrid, 1591, i fray José de Sigüenza el menciona a la Historia de la Orden de San Jerónimo Madrid, 1605 Se n’han conservat dos motets a cinc veus O altitudo divitiarum i Quis…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb J Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle J Marraco i D Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de la mateixa ciutat Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l' Antología Orgánica Práctica de P N Otaño i en les publicades a París per l’Abbé J Joubert Com a compositor conreà tots els gèneres i les…

Dotat d’un talent excepcional, rebé les primeres classes de música del seu pare Estudià amb G Valentini a Viena, composició amb G Carissimi a Roma i, probablement, també estudià amb G Frescobaldi La seva primera obra coneguda, una ricercata , fou publicada en Musurgia universalis 1650, amb grans elogis per part de l’autor del llibre, el teòric A Kircher El 1656 fou mestre de capella de la cort de l’elector bavarès a Munic, on estrenà la primera òpera, L’Oronte 1657, composta per a inaugurar el teatre d’aquesta ciutat El 1658, Kerll fou convidat a tocar l’orgue i a compondre una missa amb…

Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C Monteverdi i F Cavalli i conegué compositors com G Carissimi, G Frescobaldi i T Merula El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric WC Printz com "el més famós compositor i músic de Nuremberg del seu…

Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…