Resultats de la cerca

Estigué al servei de les corts valencianes del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, i del de Gandia, Carles de Borja Compongué La Trulla , ensalada a quatre veus, d’uns 300 versos, en català, portuguès, basc, gascó i castellà, sobre l’adoració dels pastors a Betlem L’obra fou inclosa en l’edició de Las ensaladas de Flecha Praga 1581 És autor també del refrany català del Cant de la Sibilla , d’un Credo , de motets i villancicos , conservats a la collegiata de Gandia, i collaborà en el Cançoner del duc de Calàbria

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla de tub cilíndric Consta de dos tubs de canya lligats amb un fil resistent -tant per l’extrem inferior com uns centímetres per sota del superior- a l’extrem superior dels quals hi ha acoblades dues llengüetes senzilles idioglotes una a cada tub Té quatre forats a cada tub, situats a la mateixa alçada tant en l’un com en l’altre Es toca tapant amb un sol dit els dos forats de les dues canyes que estan a la mateixa alçada, deixant-lo caure pla i en sentit transversal sobre l’instrument De so fort i estrident, és un instrument…

S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…

Una de les seves primeres fetes fou robar el ramat d’Admet, guardat per Apollo Després de sacrificar uns quants animals del ramat als déus, amb els budells i una closca de tortuga construí la que es considera la primera lira Apollo trobà Hermes i li exigí el retorn dels animals, però finalment consentí a cedir el ramat a Hermes en canvi de la lira, el so de la qual el fascinà D’aquesta manera Hermes es convertí en pastor i inventà altres instruments, com la flauta i la flauta de Pan Zeus el convertí en el seu missatger i sovint se’l representa amb unes sandàlies alades Era…

Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que…

La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no té forats…

Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’expressió…

Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La influència d’…