Resultats de la cerca

Professor de música a Salamanca, passà més tard a Bolonya, on publicà la seva obra teòrica Musica practica 1482, on atacava el sistema de Guido d’Arezzo i que despertà polèmiques durant més de cinquanta anys Més tard passà a Roma, on preparà un altre tractat, Musica theoretica, que s’ha perdut

La música repetitiva, també anomenada sistemàtica en un principi, aparegué als Estats Units d’Amèrica cap a l’any 1960 i La Monte Young, Terry Riley, Steve Reich i Philipp Glass en foren alguns dels primers exponents Les seves tècniques s’inspiren sovint en músiques no occidentals, i la influència de John Cage fou determinant per als compositors esmentats Les expressions música repetitiva i música sistemàtica, especialment aquesta darrera, han perdut validesa en favor de música minimalista o minimalisme , terme generalitzat per a referir-se a l’estil o conjunt d’estils en qüestió

Es tenen molt poques dades sobre la seva vida Probablement es formà al costat de Stefano Felis Estigué al servei de C Gesualdo, a Nàpols, entre el 1594 i el 1599 Cap al 1608 era actiu a Roma A partir del 1582 publicà vuit llibres de madrigals a cinc veus, dos dels quals s’han perdut, i un altre llibre a quatre veus Els seus madrigals estigueren molt influïts per l’estil dels de Gesualdo i de l’escola napolitana També se’n coneixen dos llibres de responsoris, un salm i algunes altres composicions profanes, com villanelle i ricercari

Autor d’un tractat teòric i pràctic titulat Arte de la guitarra , del qual només es conserven quatre folis en un manuscrit de la Biblioteca Nacional Madrid Relacionat amb la nomenclatura del xifrat castellà que empra JC Amat en el seu tractat, segons els estudiosos, aquest manuscrit podia haver format part d’un tractat d’abast més gran, avui perdut Aquest breu mètode, incomplet i fragmentari, és inclòs dins d’una altra obra de caràcter miscellani el document fou datat per W Boetticher cap al 1680 De l’autor, només se sap el que en diu el manuscrit el nom i el cognom

En els registres de l’Eton College figura com a empleat del centre entre el 1496 i el 1515 Durant aquest període hi ocupà diferents càrrecs, com ara el de director de cor, que exercí a partir del 1500 Diverses composicions seves formaren part de l' Eton Choirbook D’aquestes, algunes s’han perdut i d’altres s’han conservat fragmentàries En queden completes quatre, les quals foren afegides al manuscrit després de la realització de l’índex i, probablement, són autògrafes del mateix compositor Una de les peces més significatives, i alhora una de les millors de tota la collecció, és…

Estudià a Nàpols amb Durante Tornà a Barcelona, on fou mestre de capella del marquès de Los Vélez i, segons que sembla, també de la catedral Dirigí sovint l’execució d’òperes al Teatre de la Santa Creu, i contribuí a afermar-hi el gust pel drama líric italià Fou el primer compositor del país que hi estrenà òperes Antigono , 1760 Temistocle , 1762 Deixà inèdits l’oratori Arca de Dios trasladada al gran templo de Sión , avui perdut, diverses misses, salms, etc Hom conserva a Bolonya un escrit seu de defensa contra els atacs que li dirigí el músic Jaume Caselles en el curs d’una…

Vida Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A Steffani El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a GB Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella de la cort…

Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l’any 1962 A…

Amb la introducció de tres lectures en les misses dominicals, el tractus ha perdut la seva funció, bé que es pot retrobar en el salm que es canta després de la segona lectura els diumenges de quaresma És format per dos o més versets de salm Totes les melodies de tractus del repertori gregorià es basen en dues fórmules de salmòdia, una en el segon mode i l’altra en el vuitè, enriquides amb elaborats melismes Inicialment eren cantats per un solista, però amb el temps es va adoptar la interpretació antifonal Si bé s’havia suposat que les melodies per als tractus eren unes de les més…

Es formà musicalment amb H Schütz a Dresden Treballà com a instrumentista a les corts de Dresden, Merseburg, Kassel, Weissenfels i Zeitz Des del 1678 fou mestre de capella en aquesta darrera ciutat i el 1680 substituí JPh Krieger com a mestre de capella a la cort de Weissenfels No arribà a publicar cap de les seves obres, moltes de les quals s’han perdut La seva música conservada és sobretot religiosa, amb textos alemanys i llatins En els seus concerts sacres a poques veus mostra una inclinació especial pels textos llatins, tant bíblics com extrabíblics Compongué algunes àries…